Un cop vaig llegir que Twitter és com un poble. I, sí, hi estic d'acord. Segons l'hora que t'hi passeges n'hi trobes a uns o a uns altres. I hi busques complicitats. I com als pobles actuals també hi ha moltes llengües. Algunes que entens i d'altres que no. A vegades només mires i "escoltes" i a vegades interpel·les o t'interpel·len. I això darrer és el que em va passar fa unes setmanes quan una estudiant d'enginyeria d'una universitat colombiana, sense conèixer-la de res, em demanava que li raonés si valia la pena fer recerca i innovació. Era una pregunta que només podia respondre amb una tesi doctoral! Per no quedar malament davant del poble, li vaig dir que sí que valia la pena però que no podia raonar-l'hi amb 140 caràcters.

Llavors em va seguir insistint perquè li justifiqués (crec que ho havia de presentar a classe) i, finalment, vaig demanar-li que em donés l'adreça-e per via privada i així podria respondre-li un pèl millor. Continuava pensant que necessitava una tesi doctoral però vaig fer l'esforç de síntesi.

Li vaig adjuntar un article del president de l'Associació d'Universitats Americanes i ho vaig sintetitzar dient que val la pena fer recerca i innovació per, com a mínim: a) poder afrontar reptes urgents com ara el canvi climàtic, la crisi energètica o les malalties epidèmiques; b) millorar les polítiques públiques mitjançant la recerca en ciències socials; c) potenciar les experiències de les persones a través de la recerca en arts i humanitats; i d) contribuir al desenvolupament econòmic d'un país.

Vaig reduir un article de 8 pàgines a un paràgraf, però vaig ser incapaç de reduir el paràgraf a un tuit. Demano disculpes al poble.