L´astut al jutjat
Joan Garcia. girona.
Artur Mas va convocar un referèndum d´autodeterminació i el Tribunal Constitucional el va anul·lar. Encara que un significatiu sector de Catalunya ho desconegui, la democràcia se sustenta en l´Estat de Dret i el compliment de les lleis. I la Constitució espanyola no autoritza la celebració de referèndums a les comunitats autònomes.
Democràcia és això, no la seva permanent vulneració. Les lleis agradaran més o menys, però són les que diferencien la democràcia de l´anarquia.
Però Artur Mas, que es creu el més llest del món, va decidir mantenir el referèndum encara que vestit de l´eufemisme de «procés participatiu». Els seus corifeus van difondre que acabava de fer un exercici d´astúcia. Doncs, per astut ha anat directe cap al jutjat que és a on els països democràtics envien els que vulneren la llei, siguin polítics o no; siguin messiànics o normals. El gran problema és que a Catalunya ens creiem que els espanyols són els més tontos del món i nosaltres els més llestos.
Es podran convocar totes les manifestacions possibles i més dies històrics, però la realitat és que el president de la Generalitat presumptament va vulnerar la llei. Després, ja decidirà un jutge independent -sí, independent- sí això és constitutiu de delicte o no.
Un espai de poca volada
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.
VOL Espai Gastronòmic és una plataforma de promoció de la cuina tradicional catalana i, en especial, de les comarques gironines? Així és com es definia en la seva web el restaurant que fins fa poc estava instal·lat sobre el riu Onyar al principi del pont de Pedra.
De la mateixa forma que va suposar un xoc per als vianants del Barri Vell de Girona trobar-se´l per primer cop, també va ser curiós veure com una grua de grans dimensions el transportava i se l´en duia sobre rodes.
Independentment de la polèmica que va envoltar aquest espai quan es va saber que aquest restaurant pagava la mateixa taxa que la d´un bar-xurreria i les queixes per part d´uns quants que volien així denunciar la privatització de l´espai públic, personalment crec que l´estètica de la ciutat es va trencar durant el temps que aquesta instal·lació va formar part del paisatge urbà del centre de Girona.
Si tal com es diu en la web, es tracta d´un espai itinerant que viatjarà per les principals capitals europees per promoure la gastronomia de Catalunya, suggereixo que s´estudiï la integració en les noves ubicacions de forma que es respecti l´entorn urbà de cada lloc.
Crec que a Girona, la seva estructura metàl·lica i transparent en un entorn de pedra, no va acabar de ser la més idònia.
Ara, un any i dos mesos després d´inaugurar-se, VOL Espai Gastronòmic ha marxat de Girona. No obstant això, continua encara el misteri que envolta la prèvia presa de certes decisions que afecten l´ocupació d´un espai públic i que semblen evidenciar un tracte privilegiat, davant certes propostes que el comú dels ciutadans en tot cas ignora o que mai no ha estat convidat a haver de compartir.
El rosari
Paquita Xarles Arnau. girona.
Octubre, dedicat al rosari, una devoció antigament molt arrelada a la nostra terra catalana, no hi havia família catòlica que no el resés cada dia, al capvespre es reunien tots per resar-lo junts. Família que prega unida roman unida.
Actualment la majoria dels nostres joves no coneixen aquesta pregària, alguns diuen que era un niu de distraccions, que a vegades un dels pares preguntava: mainada ja heu tancat les gallines? I que hi ha altres maneres millors de pregar, per exemple amb la Bíblia. No seré jo qui ho contradiré, però som humans i també ens distraiem amb la Bíblia i amb qualsevol pregària personal.
El rosari tenia la força d´ajuntar-nos a tots. En la nostra època moderna que ho analitzem tot i creiem que ho fem millor que els nostres avantpassats, molts pares no saben a quina hora arriben els fills a casa, se´n van de dret a l´habitació, que no els falta de res, ni tele, ni internet... no hauria de ser un obstacle per parlar i pregar junts una estona.
A les parròquies es resava el rosari els diumenges a la tarda, era un punt de trobada per passar la tarda junts, és clar, no hi havia mòbils per clicar, ni falta que feien, hi havia diàleg, es feien amistats, es formaven parelles que acabaven en matrimoni. Les èpoques passades també tenien coses bones.
