El president rus Vladímir Putin sembla que té més a callar del que té per dir però acaba de proposar un acte de transparència molt interessant a la sortida de la cimera del G 20, fòrum de conspiració financera internacional format per caps d'estat i de govern, governadors de bancs centrals i ministres econòmics dels països més industrialitzats i aspirants. Ha dit que dels 40 països que financen i donen suport a l'organització terrorista Estat Islàmic (EI, ISIS, Daesh, triï entre les formes amb què és nomenada), diversos s'asseuen al G20. Segons Putin, a la cimera va donar noms i cognoms de persones físiques que paguen les despeses dels assassins i que fan negocis amb ells com comprar caravanes de camions cisterna de petroli il·legal. Parla, Vladímir, no ho deixis en blablablà.
Cal conèixer-los per poder entendre una mica un conflicte que, des de la imatge del satèl·lit, es torna abstracte fins i tot per als militars perquè, quan l'escenari de guerra és el món, la geografia no ajuda a delimitar el camp de batalla. La política local, les sectes islamistes, les ètnies, les tribus, els rancors històrics, la lluita per les matèries primeres, els múltiples focus de foc dibuixen una teranyina de relacions que sembla teixida per una aranya drogada amb cafeïna.
Conèixer aquests noms i les seves trajectòries, països i interessos concrets, llocs i dies de les seves fires il·legals ajudaria a donar respostes individuals i col·lectives de boicot econòmic, menyspreu social, assetjament polític amb accions més satisfactòries que plorar davant dels telenotícies, participar en corals de silenci, portar flors i espelmes als escenaris del crim i cantar himnes nacionals mentre còmplices, socis i clients dels assassins se sumen als que ens encoratgen a defensar la nostra manera de vida i els nostres valors, que són els de la seva bossa. No només els assassins viuen entre nosaltres.
