La CUP i JxS

25.11.2015 | 13:54
La CUP i JxS

«En la relació de la CUP amb en Mas hi veig més factors de la condició humana (antipatia, venjança, ressentiment) que no
un plantejament polític seriós»

La CUP pot esbotzar el procés, però això no és el seu problema o no ho viuen com si fos el seu problema. És millor esperar una nova oportunitat històrica que tirar endavant el procés amb el que ells consideren «la dreta», presidida per l'Artur Mas i quan tothom sigui de la CUP haurà culminat la independència. En no haver-hi lideratges no hi ha personalismes i cap individu de la CUP no té res a perdre; els va bé renovar-se cada quatre anys, així cap d'ells agafa els vicis consubstancials del poder i acaba estimant-se més la cadira o el càrrec que el propi par?tit.
La CUP viu en una realitat separada, una dimensió desconeguda per la resta, que no pot ser analitzada des de la lògica i l'òptica dels patits convencionals. Figuren ser les deu persones en el vaixell que fan vida al marge de la tripulació, dormen i mengen a part, no es relacionen amb els altres, no perquè se sentin inferiors o superiors, simplement se senten diferents. ¿Heu conegut per?sones de moviments contraculturals, els defensors de l'escola ha mort, els que viuen en comunes, els alternatius? Doncs la CUP té una versemblança espiritual amb aquests col·lectius. Històricament sempre han existit moviments de dissidència social (la vida conventual dels frares i de les monges, els clergues en el monestir allunyats i apartats de la vida cívica establerta en són bons exemples). Doncs aquestes comunitats també tenen relació directe amb el tarannà de la CUP.
El que ha fet la CUP per dues vegades en el Parlament Català contra l'elecció d'en Mas m'ha fet recular a la infància i em recorda quan pactàvem secretament i decidíem fer la guitza, la vida impossible, a un nen molt millor que nosaltres. Mobbing. El motiu era l'enveja. Alguns lectors potser pensen que no és res d'això i que es tracta d'una qüestió ideològica, emparada en uns principis ètics irrenunciables i insubornables, però aquesta situació em remet als anys del pati d'escola. En la relació de la CUP amb en Mas hi veig més factors de la condició humana (antipatia, venjança, ressentiment) que no un plantejament polític seriós. La CUP té la convicció afermada que en Mas és un murri, que ha enredat a tothom, menys a ells, dotats d'una veritat revelada que sols ells coneixen. Creuen que es vol colar com a president després d'haver ensarronat a quasi 1.700.000 votants.
És un odi contra en Mas i CDC de la colli?ta de la vinya del rancor de molt bona qualitat i de molta quantitat. Els teòrics polítics calculen que els odis entre partits polítics caduquen al cap de 10 anys i es necessita justificar molt bé a la militància per què ara han de pactar amb aquell partit tan odiat, que no podien veure ni en pintura. En l'actual conjuntura alguns d'ERC o del PSC han votat la CUP perquè era l'únic partit que garantia que no faria Mas president. Molts vots a la CUP de la zona alta de Barcelona perta?nyen a progressistes d'esquerra que havien votat el PSUC, després el PSC i ERC.
La CUP proclama que anteposa les discre?pàncies socials a les afinitats sobiranistes amb JxS. Un home savi, Antoni Gutiérrez, del PSUC, va pronosticar quan el Constitucional es va carregar l'Estatut de Catalunya aprovat en referèndum que la nova situa?ció s'emportaria per davant alguns po?lítics: Maragall, Montilla, Puigcercós, Ridao, Carod-Rovira. El procés endegat a Catalunya també ha provocat una forta trencadissa: PSC s'ha esberlat, CiU, desfeta, IC, trinxada, i ha situat a l'escena nous partits, Podem i la CUP, com també nous actors d'ambdues formacions. Aquesta setmana ha estripat el carnet de CDC Antoni Fernández, exconseller de la Generalitat, i altres que no han volgut anar a les llistes per diputats a Madrid.
L'enemic polític de la CUP és CDC perquè quan la CUP formava part de l'acampada a la plaça Catalunya a imitació del moviment dels indignats 14-M de Madrid a la Plaça del Sol, el bressol de Podem, el que mana?va els mossos d'esquadra per desallotjar-los era en Felip Puig, conseller d'interior d'Artur Mas. L'univers de la CUP queda restringit a Catalunya, o als Països Catalans, el que passa fora els importa un rave. Malgrat que se'ls digui que les retallades (raó de la concentració a la plaça Catalunya) eren culpa del govern del PP o de la UE, ells hi veuen en Mas. El mosso d'esquadra que els atonyinava era en Felip Puig.
La CUP no vol en Mas perquè l'associen al govern anterior. Hi ha 1.620.973 vots a favor de JxS, cap d'aquestes persones aprova la corrupció ni les retallades, nogensmenys volen que en Mas sigui el president, hi ha 366.375 vots de la CUP que no accepten la voluntat d'1.620.973 persones. De moment la coherència i integritat política de la CUP, traduïda al món real, l'ha portat a votar per dues vegades el mateix que el PP, PSOE, C's i CsPot. De moment així estan les coses a can Parlament de Catalunya. La CUP està jugant a un joc en el qual no creu. Eren i són municipalistes, el seu àmbit d'actuació política quedava constret a la comunitat veïnal, el pes que suporten els cau massa gros i no saben gaire bé què han de fer, com gestionar l'èxit.
El diumenge, dia 29, la CUP ha convocat assemblea i decidirà si donen una nova oportunitat a en Mas per continuar com a president. Ho celebraré si diuen que sí, malgrat penso que, entossudits, seguiran exigint un nou candidat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema