Cartes

20.12.2015 | 00:00

La nova C-32
Enric Mestres Girbal. tossa de mar
Ja fa uns dies que es torna a parlar d'allargar la C-32 des de Tordera fins a Tossa i sobta que en Vila, Conseller en funcions, s'hagi embrancat en aquest embolic. La gent que no té interessos ni pensa en el 3% considera que aquell projecte va ser fet en uns moments en què la destrucció dels boscos i serralades era un motiu de glòria urbanística. Segurament que aprofitant les carreteres que ja hi ha al territori, ampliant-les i endreçant-les una mica, sortiria molt més barat i sostenible que el que es vol fer. Considerant que la N-II és intransitable de Barcelona a Tordera i que la majoria de vehicles ja utilitzen la C-32 fins aquí, per què no continuar-la "annexionant-la" a la N-II fins a Vidre?res i ampliant a quatre carrils fins a Lloret?
Capítol a part mereix la idea de fer un túnel de dos km des de les Alegries fins a l'actual carretera Lloret-Tossa amb un cost superior als 100 milions d'euros. A qui pot beneficiar i de quina comissió parlem? Perquè, siguem seriosos i, per afavorir algú, no deixem que els polítics facin un nyap com el de l'estació de l'AVE al mig de Girona. L'antic camí de carro que de Tossa anava a Lloret, entrant per Can Samada i sortint per les Alegries, és planer i només necessita  una mica de maquillatge, asfalt i la meitat d'inversió. Aquest era precisament el projecte que fa 30 anys ja estava aprovat per la Generalitat i que una alcaldessa de trista memòria va rebutjar amb el pretext que "vindria massa gent d'entrepans".
Sortosament, espero, aviat tindrem polítics amb seny, que no calculin les obres en funció del 3%, i que pensin en el territori i no a afavorir alguns amics, com s'ha fet fins ara.

Consumisme nadalenc
núria rebugent puigvert. cassà de la selva.
Arriben les festes nadalenques i, com és tradició, les persones només pensem a comprar, gastar i consumir, però sense mirar gens prim. Volia manifestar la meva opinió sobre aquest excessiu consumisme i aquestes ganes de gastar que hom té en aquest període.
En primer lloc, podem pensar que el consumisme per una banda pot ser bo en diversos casos, ja que si els ciutadans consumeixen, deixen diners a les botigues i així es comença a moure tota la cadena que engloba l'economia actualment. Però personalment, estic en la posició que avui en dia comprem amb els ulls i no amb el que realment ens fa falta i ens és necessari per passar unes bones festes.
En segon lloc, penso que el consumisme és font de tots els conflictes referents a l'adquisició de diners i poders que una persona posseeix, així com hi ha persones amb més diners i d'altres que arriben justes a final de mes.
Així doncs, crec que no és necessari comprar tot el que hom adquireix en les esperades festes, ja que amb menys es pot passar. Tampoc no hem de deixar-nos enganyar per la publicitat i consumir realment allò que necessitem.

Internet
i les persones
alèxia oliva vila. santa coloma de farners.
Després d'haver fet el meu treball de recerca intentant crear una pàgina web que garantís plena seguretat per als usuaris registrats, he pogut arribar a la conclusió més trista i menys esperada.
Existeix la seguretat a internet? Tots sabem els problemes que s'originen al ciberespai, des d'identitats falses fins a enganys i estafes. Jo creia que era internet el que, com a servei, fallava. Pensava que hi havia un buit legal i que els impactes negatius que ha provocat la gran xarxa a la societat tenien solució al parlament. Ni una cosa ni l'altra. Internet és el reflex de la societat. Si una persona vol fer mal a les persones del seu voltant en la seva vida quotidiana, ho farà, com sigui; aquesta mateixa ho voldrà fer també a través d'internet. La seguretat no existeix, ni existirà mai a internet, com tampoc no existeix en la vida diària.
Així doncs, el causant de la falta de seguretat a internet no és ningú altre que les pròpies persones. Les males praxis d'alguns impossibiliten la creació de webs segures. I el més trist és que algunes persones escullen ser així, aprofiten la seva llibertat per fer mal als altres.
Mai podrem navegar segurs per internet.

"Cobrament indegut" pels jubilats
joan enric carreras i mercader. bellcaire d'empordà.
Altra vegada he de dir "quin fàstic de país". Això multiplica les ganes de fer el canvi. Llegeixo que jubilats que s'han apuntat per fer d'extres a una pel·lícula han fet un "cobrament indegut" per molt ?menys de 200 euros. Com que la productora, per tal de cobrir-se en cas d'accident, els va donar d'alta a la S.S. (ingrés extra per la S.S.) i sense que això representi res per al jubilat que vingui de la S.S., ara la mateixa S.S. ho considera un "cobrament indegut" i fins i tot aquesta quantitat vol "rampinyar" a uns pobres jubilats que segur que es pensaven que seria una propina. O sigui, no en tenen prou d'haver ingresat una quantitat (que mai pensaven obtenir) que ara volen la resta, i us estranya que després intentem no "declarar" res i fer tot el que sigui en "negre"? Senyors de la S.S., des d'aquestes línies us faig saber que en la pel·lícula Ocho apellidos catalanes no hi he participat, però sí en altres, i algunes de grans produccions, com ara The Promise (americana), Joc de Trons i altres de menys renom però no menys importants, i us puc dir que també faig teatre (més de dues vegades al mes) i també pinto quadres quan tinc temps, i en totes aquestes activitats faig uns "cobraments indeguts", que m'ajuden a viure. Sí, he dit a viure, perquè si us expliqués la "merda de pensió" després de 48 anys cotitzats i que a causa d'una equivocació de l'esmentada S.S. fa que els tingui un plet judicial des de fa tres anys i que penso guanyaré, i us puc assegurar que seguiré fent activitats que em reportin uns bons "cobraments indeguts" a fi d'arrivar a "fi de mes" com una persona digna. Per cert, senyors de la S.S., a la pel·li The Promise vaig interpretar dos personatges; espero que us agradin les actuacions al cinema i al teatre (que voleu cobrar vosaltres). Almenys, aplaudiu-me.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema