quan la periodista Margarita Rivière va publicar el 1977 el llibre La moda, ¿comunicación o incomunicación?, l'anomenada «protesta del vestit» li semblava «llunyana».
Aquesta «rebel·lió» s'havia desencadenat perquè milers de noies i nois veien «poques solucions de recanvi» polític, social, econòmic i cultural. Els frustrava haver estudiat durant anys per acabar accedint a una feina de vuit hores diàries que els abocava a «la mediocritat d'un apartament de ciutat contaminada».
Quatre dècades després, i sense sortir d'aquesta franja d'edat, l'estil de vida que disgustava aquells joves, en l'actualitat només el poden practicar els integrants de la classe mitjana-alta.
No obstant això, l'aversió a la corbata -no a l'americana ni a les sabates, només a la corbata- se segueix expressant amb ràbia com si es tractés d'una idea revolucionària. La porten a terme activistes socials, polítics situats als extrems -amb les excepcions d'aquells que no la duen com la «casta»-, etc. Als anys 60 i 70, aquesta era, per a Rivière, «la ruptura més fàcil», la més «accessible». O sigui, exactament com passa avui.
