La teva felicitat

02.03.2016 | 09:00

La felicitat és un concepte relatiu. No és una qüestió de diners, perquè hi ha milionaris infeliços, però com diu Woody Allen, els diners ajuden a tenir més possibilitats de ser feliç, perquè eliminen problemes quotidians. Encara que en crea de diferents. Suposo que sabran que Allen és milionari, i ningú com ell, que ha descrit tan bé la set d'aventures i de viure de la classe benestant novaiorquesa, coneix com és de difícil tenir sort a la vida en tots els aspectes.

Per a alguns, ser feliç és tenir el compte corrent farcit de zeros, passant pel damunt de tot i de tots. A vegades, aquesta tipologia de gent es troben davant del mirall, i descobreixen que s'han equivocat. Pensin que un país tan miserable com el Bhutan, un petit regne perdut a l'Himàlaia, és el país amb un índex de felicitat relativa més alt del món. Allà el paisatge és esquerp i les condicions de vida dures, la natura i la religió ho envaeixen tot. Mentre que un país tecnològic i avançat com el Japó, on acaben d'inaugurar un hotel on els treballadors són robots, mira tu quin futur ens espera!, és un dels països més tristos d'aquest llistat internacional. I països envejats com els nòrdics presenten un índex de suïcidis dels més alts del planeta.

Deia el murri de l'Oscar Wilde que la vida és una passió que es desgasta per l'ús i l'experiència. Fa unes hores, a internet, l'internet on els lacais dels partits i dels poders repeteixen mil vegades les se?ves consignes, fins a l'extenuació, fins a l'esgotament, i, sobretot, per devaluar això que és diu discerniment personal, és a dir, l'opinió crítica, vaig trobar la veu d'una persona que sonava sincera. Per aturar-se un xic i veure allò que fem o allò que no fem no cal ser una persona massa gran. Aquest senyor explicava com s'havia allunyat dels fills i s'havia desentès dels seus problemes, provocant la ruptu?ra. Amb el temps, ha vist que es va equivocar i que ha viscut sense mirar al voltant i a la natura. Amb el temps, sap que la felicitat és ajudar els éssers estimats i estar en pau amb un mateix, fent allò que t'agrada, en el teu espai. Ha vist com la dècada dels 30 i dels 40 han passat en un sospir. De sobte, el temps se li ha detingut, i s'ha trobat recordant els instants feliços amb amics i familiars. Ha tingut èxit a la vida, ha disfrutat de plaers associats als diners, però ha perdut la intimitat i el dia a dia del seus, la possibilitat d'ajudar els seus.

No parlo de ser Teresa de Calcuta, sinó de disfrutar del creixement del fill, de notar l'agraïment de l'animal de companyia; l'amor de la parella, fer d'un hortet el teu paradís particular, llegir un bon llibre. Un optimista mira el món i sap apreciar tot allò de meravellós que ens ofereix, la increïble perfecció de les imperfeccions que ens envolten: el misteri de cercar la felicitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema