AQUÍ HI HAVIA UN MAR

07.04.2016 | 00:00
AQUÍ HI HAVIA UN MAR

Situem-nos a la comarca del Bages, capital Manresa. Aquí hi havia un mar, fa molts anys, però molts. Per quantificar aquest pas del temps faré servir la mateixa pauta de discrepància quan sobre una manifestació pels carrers se'ns informa del nombre de participants. Som-hi: de l'antic mar, segons els geòlegs fa 36 milions d'anys; i segons els gestors del turisme fa 42 milions d'anys. Si us sembla, quedem que hi havia un mar. Punt.
Quan els Pirineus s'haurien dreçat fins a fer pics de dos o tres mil metres d'altitud, el mar que ocupava el Bages es va retirar. Va venir una nova configuració del paisatge. Llocs i noms d'ara són relíquies d'un pretèrit, recordatori d'un procés de formació de la comarca que ha anat acompanyat d'una constant presència humana que li dóna atenció i estimació. Això suposa uns miraments i un desig de donar a conèixer el patrimoni propi. Al Bages l'oferta preparada actualment es diu Geoparc de la Catalunya Central.
Un geoparc és el compromís d'un territori que vòl conservar i promocionar els valors de la naturalesa i de la cultura afegida, estintolant-se mutuament. L'any 2012 va ser acceptat el Geoparc de la Catalunya Central a la xarxa mundial de geoparcs, sota auspicis de la Unesco, Organització de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. L'admissió del Geoparc suposa el reconeixement d'un patrimoni geològic excepcional, capaç de promoure el desitjable desenvolupament econòmic i els mateixos valors naturals es converteixen en incentius i promotors de la investigació, en l'ordre científic i tècnic. I ja no cal dir que el sector turístic potencia el concepte de Geoparc de la Catalunya Central, que és el primer que rep una denominació d'aquesta categoría a la Península.
L'extensió de la comarca del Bages és d'uns 1.200 kms quadrats, un 70% més gran que la del Gironès. És el territori que, en retirar-se el mar, va quedar a la vista com a obra geològica treballada amb una fantasia superior a la ciència-ficció més atrevida. Aterrem-hi amb visió panoràmica: el Geoparc de la Catalunya Central inclou el parc natural de la muntanya de Montserrat, com a vaixell insígnia, paisatge singular amb reserva espiritual de referència; el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, vertader monument a l'erosió artesanal del temps; el parc cultural de la Muntanya de la Sal, a Cardona, depressió del terreny de dos quilòmetres; les coves del Salnitre, a Collbató, amagades a sota Montserrat i fetes màgicament per la paciència dels segles; les Coves del Toll, a Moià, conegudes com el «palau de la fauna del Quaternari», una mina de notícies de la nostra prehistòria; ja en el capítol d'aportacions més recents, el Geoparc ofereix la visita al municipi de Sallent, amb el privilegi d'una talaia espectacular; el municipi de Súria que té, com a herència d'aquella retirada del mar, uns sediments de potassa que són el primer centre miner de Catalunya; la Casa de la Naturalesa «La Culla», a Manresa, és l'imprescindible servei educatiu per ajudar la interpretació del Geoparc; el Museu de Geologia Valentí Masachs, també a Manresa, mostra els elements per a obtenir un coneixement ampli del tema i obrir reflexió sobre temes preocupants com la radioactivitat, el final de la Terra, els minerals del futur, i d'altres.
L'oferta geoturística -per dir-ho amb paraula actual- està servida i espera visitants. Terra endins, el nucli central de Catalunya, pot fer pensar en la mandra de les carreteres, però l'objectiu és altament enriquidor, es mereix un bon coneixement.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema