LA SUPERVIVÈNCIA DEL LLIBRE

17.04.2016 | 00:00
LA SUPERVIVÈNCIA DEL LLIBRE

El proper dissabte celebrarem la diada de Sant Jordi. El llibre i la rosa tindran tot el protagonisme. La Rambla i la plaça de Catalunya s'ompliran de parades on els editors, els llibreters i els promotors culturals mostraran les darreres novetats. Molts gironins desfilarem per aquell espai urbà que en aquesta ocasió és com un gran aparador d'una polifacètica llibreria. És una bona ocasió per fomentar el comerç del llibre i sobretot per estimular a la lectura. Com també per recordar el que el llibre ha representat i representa per la difusió de la cultura.
Mentre els llibres s'escrivien a mà, sobre papir o pergamí, la cultura es limitava als eclesiàstics que tenien a l'abast les biblioteques de convents, monestirs i catedrals. I uns pocs seglars que destacaven per la seva sensibilitat per la cultura o per aquells a qui la seva riquesa els permetia el luxe de posseir llibres de gran valor, però que potser no havien llegit ni pensaven fer-ho mai. Un llibre era un petit tresor, pel seu contingut o per la seva raresa. Quan el Cardenal Joan de Margarit, bisbe de Girona, trobant-se proper a la seva mort, deixà testimoni del destí que volia donar als seus bens, entre les variades deixes hi feu constar la d'un llibre que hauria de ser lliurat al rei Ferranel Catòlic, del qual ell havia estat conseller. Per tractar-se d'un obsequi a un personatge reial és que aquell llibre es considerava com un objecte de gran valor.
A mitjan segle XV es produeix una gran revolució en la producció del llibre. El descobriment de l'art d'imprimir permetrà la producció massiva de llibres. Però aquesta tan important innovació no hauria estat possible si abans no s'hagués conegut l'ús del paper. Un llibre en pergamí representava haver sacrificat tot un ramat de bens. L'edició d'un llibre, ja en els primers temps de la impremta, un incunable, podia constar de dos mil exemplars. D'on hauria sortit tanta quantitat de pells de xai per confeccionar dos mil llibres de centenars de pàgines cadascun? Però dos segles abans d'iniciar-nos en l'art d'imprimir ja el paper era conegut a casa nostra.
Ja en el mateix segle XV, quan encara no havien transcorregut cinquanta anys de l'aparició del primer llibre imprès a Alemanya, tenim notícia ben documentada d'una impremta establerta en el carrer de Ciutadans de la nostra ciutat. Un impressor asturià, Valdés, un castellà, Gumiel, i un gironí, Joan Pla, s'associen per regentar el taller del qual es té notícia que en sortiren cinc edicions incunables.
Durant el segle XVI no es coneix cap impremta establerta en la nostra ciutat; però sí que llibreters gironins encarregaren edicions que es realitzaren en tallers de Barcelona. Per tant si bé a Girona no hi hagué impressors sí que hi hagué editors. En el segle XVII dos importants tallers d'impressió funcionen a Girona, primer els Garrich i a continuació els Palol dues famílies de professionals de l'estampació. Surten de les seves premses notables edicions. Llibres d'estudi que tenen relació amb l'activitat de l'Estudi General que, en aquell segle, té el seu moment de màxim esplendor.
En el segle XVIII Girona perd, primer la seva Universitat, i més endavant el col·legi de jesuïtes. I l'activitat impressora canvia el caràcter de la seva producció. Durant aquell segle quatre tallers seran ben actius a la ciutat. Dos de la família Bro i dos dels Oliva. La seva producció serà molt considerable; però d'un nivell menys científic que en el segle anterior. Dels tallers Bro i Oliva en sortiren nombroses edicions de caràcter didàctic, popular i divulgatiu. En aquell segle, a Girona hi haurà menys savis; però també molts menys analfabets.
Impremtes i llibreries s'aniran succeint, amb una intensa activitat, fins els nostres temps. I en l'inici del segle XX s'erigeix una notable editorial, la Dalmau Carles Pla, S.A. Nombroses edicions de llibre escolar i de cultura popular portaran el nom de la benemèrita editorial i també el de Girona a tots els països de llengua castellana, d'una i altra banda de l'Atlàntic.
Actualment sembla que el llibre experimenta una notòria crisi. Li han sortit perillosos competidors. Els meravellosos nous instruments de difusió cultural sembla que hagin de ser, i en certa manera ja ho són, una amenaça per la supervivència del llibre. El llibre electrònic substituirà el llibre de paper?. Fins a un cert punt evidentment que sí. Però no d'una manera absoluta. Per a determinats tipus de lectura, es valora molt la presentació. Un paper de qualitat, una lletra elegant, una composició delicada, uns marges generosos...
Una realitat s'està imposant. En els darrers anys hem vist desaparèixer molts establiments de producció i de comerç del llibre. Llibreries amb una llarga història, l'editorial que havia prestigiat el nom de Girona, impremtes amb arrels seculars... Fins i tot veiem tancats quioscs situats al centre de la ciutat i que havien tingut una activitat molt considerable. Malgrat tota aquesta realitat que no es pot pas negar ni oblidar, també hem pogut constatar signes de feliç supervivència. Fa poc més d'un mes que poguérem assistir a la celebració dels seixanta anys de la fundació d'una llibreria: la llibreria Empúries, que va commemorar aquesta encoratjadora efemèride. Seixanta anys de constant treball i de persistent creixença. Inicià l'activitat en un local relativament petit, només una part del que ocupa actualment. Al cap d'un temps pogueren ampliar i ara ja els està quedant insuficient, atesa l'activitat que s'hi desenvolupa. En la celebració quedà patent la simpatia i l'adició d'una nombrosa clientela i amistats que al llarg del anys han anat conreant. Es recordaren les persones que amb el seu treball, la seva constància, el seu tracte i la seva competència professional han fet possible aquesta tan positiva realitat. Una nombrosa concurrència i un ambient d'afecte i de compenetració, acreditaren el bon fer i l'excel·lent gestió de les responsables de l'establiment. L'escriptor i periodista Antoni Puigverd, amb la seva brillant intervenció, donà a l'acte un to cultural elevat. Amb una exposició d'una innegable profunditat, però al nivell de tots els oients. Tant podia satisfer els més exigents com els que preferien un nivell més assequible.
Evidentment que Girona ha perdut moltes llibreries; però la permanència, amb molta vitalitat, de la sexagenària Empúries, de la més que centenària Geli, i de l'activíssima 22, ens mantenen l'esperança que el llibre si bé pot patir una certa crisi, no podrà pas deixar d'existir. I la festa de Sant Jordi, amb el protagonisme de la rosa i el llibre, que celebrarem dissabte, no serà pas la darrera d'aquesta sèrie que des fa ja una colla d'anys es va celebrant a casa nostra. I que sigui per molts anys!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema