UN SEGLE D'APOSTOLAT I DE SERVEI

05.06.2016 | 00:00

"En aquell temps no tothom entenia que per servir al Senyor no cal vestir un hàbit, seguir un reglament, tancar-se fora del món, protegint-se amb reixes i gelosies"

Enguany s'acompleixen cent anys de l'obra apostòlica que inicià la serventa de Déu Magdalena Aulina. Aquella noia de Banyoles que d'una manera senzilla dirigí la seva vida pel camí de la santedat, per mitjà de la pregària humil i confiada, i del servei al pròxim i especialment als més necessitats. Com tantes obres d'aquesta mena, la fundació de Magdalena es gestà des de la insignificança i s'anà expandint fins a esdevenir una important institució al servei de l'Església. El dia 14 del passat mes de maig es va celebrar, amb tota solemnitat, a Banyoles, aquesta efemèride que marca la fi d'una llarga, i no pas fàcil, etapa d'aquesta exemplar institució. L'esdeveniment tingué per marc la ciutat de Banyoles perquè és allí on nasqué Magdalena, allí on donà els primers passos en el si d'una família modesta i essencialment cristiana. I allí on s'inicià la seva obra apostòlica. La família Aulina era el prototip d'una família cristiana del seu temps, les darreries del segle XIX i els inicis del nou segle. Una fillada nombrosa, una convivència entranyable, una fe a tota prova, una economia basada en el treball, l'estalvi, la senzillesa, l'austeritat. L'atenció als desvalguts i un incondicional esperit de servei. Dues filles d'aquella família abraçaren la vida consagrada professant una en una comunitat de la mateixa Banyoles i l'altra en un convent de Barcelona. Magdalena també es consagrà a Déu; però d'una altra manera, un estil diferent i certament nou que, per molta gent d'aquell temps costava una mica d'entendre i d'acceptar. En certa manera s'avançà a formes d'entendre la vida religiosa que finalment han esdevingut normals i generalitzades. Però en aquell temps no tothom entenia que per servir al Senyor no cal vestir un hàbit, seguir un reglament, tancar-se fora del món, protegint-se amb reixes i gelosies i limitant fins a extrems gairebé inhumans el tracte amb la gent, fins i tot amb els familiars més propers.
Des de la mateixa ciutat de Banyoles s'anà gestant l'obra que, després de vèncer dificultats i entrebancs, s'expandiria saltant fronteres i mars. Els inicis no podien ser més senzills. La primera actuació de Magdalena fou la de reunir un petit grup de noies per practicar la devoció del mes de Maria. Era el mes de maig de l'any 1916. A poc a poc s'anà configurant una nova manera de viure l'espiritualitat i el servei al pròxim. Les dues bases en les quals es fonamenta la institució. De moment l'actuació del petit grup se centrà en la barriada més pobra de la ciutat, on hi havia les condicions necessàries per exercir un servei i per promocionar aquells que més ho necessitaven. El grupet inicial de les seguidores de Magdalena s'anà engrandint i expansionant i les seves activitats també anaren prenent força i embranzida. Prengueren com a model santa Gemma Galgani. Magdalena no actuava sola. En primer lloc s'emparava en el que ve de dalt. La pregària confiada i l'entrega personal. Però també tingué els necessaris assessors. El mateix rector de Banyoles, el Dr. Josep Carbó, professor de Teologia del Seminari de Barcelona i posteriorment de Girona, d'on fou també canonge del capítol catedralici. El monjo de Montserrat Fulgenci M. Albareda i el sacerdot gironí Dr. Enric-Ignaci Jordà i Caballé. El Dr. Jordà era professor de la Normal de Mestres i de l'Institut, i era molt considerat com home prudent i bon conseller. Els que fórem alumnes seus recordem les seves altes qualitats humanes i la seva dedicació sacerdotal.
L'activitat apostòlica i social de Magdalena i les seves companyes s'anà estenent i prenent forma. Primer construïren una petita capella a la plaça de les Rodes de la ciutat de l'Estany. Després organitzaren unes senzilles classes per les nenes de famílies necessitades i per noies treballadores. Finalment erigiren la magnífica instal·lació que es coneix amb el nom de Casa Nostra. L'actuació del que ja no era només un petit grup de noies pietoses s'estengué fora de Banyoles. Persones de Barcelona es traslladaven a Banyoles, especialment els dies festius, per participar en l'espiritualitat i les activitats de la naixent institució. L'ajuntament de Banyoles veia amb bons ulls la nova institució i ajudà a Magdalena, especialment els anys trenta, sent alcalde el senyor Jacint Masgrau.
Però aquella nova manera de practicar la vida consagrada xocava en certa manera amb el Dret Canònic, i el bisbe de Girona no ho acceptava. No és pas que aquesta posició s'hagi d'interpretar com una intransigència personal del Dr. Cartañà. El bon prelat, zelós de la seva responsabilitat, demanà el criteri dels teòlegs i canonistes del bisbat. Entre els quals el Dr. Vilaplana que també havia estat persona de confiança del Cardenal Vidal i Barraquer. I també varen ser consultats els superiors de les comunitats de jesuïtes i dels claretians, de la ciutat. Potser on més ambient contrari hi havia era entre les associacions de laics, Acció Catòlica i Congregacions i Confraries. En alguns medis cristians de Girona es parlava amb cert despit de la Santa de Banyoles. La situació s'agreujà de tal manera que el bisbe de Girona, atenent-se al Dret Canònic, privà Magdalena i els seus seguidors de la recepció dels sagraments. I prohibí als sacerdots diocesans la seva participació en les activitats de Casa Nostra. Tant uns com altres acataren religiosament la decisió episcopal. Tot i que no la consideraven justa.
Diversos prelats de Catalunya i alguns destacats sacerdots de Barcelona donaven suport al Dr. Cartañà. Però el que, de moment, no entenia el bisbe de Girona ho entengué primerament el Bisbe de Pamplona, el Dr. Marcel·lí Olaechea, el qual en un viatge a Girona s'entrevistà amb el Dr. Cartañà, i encara que no hi hagué cap nota pública de la conversa que mantingueren, s'ha de suposar que el tema de Banyoles va ser tractat degudament. La institució envià a Navarra un grup d'operàries parroquials, nom que havien adoptat les noies dedicades a la institució. Allí foren molt ben rebudes i realitzaren una intensa activitat.
L'obra s'anà estenent i finalment es llimaren les aspreses i el Bisbe Cartañà aixecà les suspensions canòniques i la institució fou reconeguda com a Obra Pia, en una primera instància i definitivament, l'any 1962, com a Institut Secular. Culminació d'un difícil procés que la fundadora no pogué veure amb el seus ulls terrenals, ja que havia mort l'any 1956. No hi ha dubte que al llarg d'aquest procés les dues parts hi patiren molt i que tant el prelat com les operàries hi pregaren insistentment. Fins que les pregàries d'uns i altres es trobaren allà on anaven dirigides.
A la nostra ciutat la institució hi és present en la Clínica del Dr. Bofill. El mateix doctor era membre de la institució. Ell fundà la clínica i en fou el director fins que acabà la seva vida activa. Comptà amb fidels i competents col·laboradors, entre els quals hem de destacar el Dr. Antoni Bordas, i el practicant Jaume Figueras, un home senzill, respectuós, abnegat, excel·lent professional, la vida del qual estava completament lligada a la institució. La seva vida es desenvolupà en la clínica i per la clínica.
Aquest centenari que s'inicià el 14 del passat mes de maig i acabarà el 15 de maig de l'any 2017, es proposa que serveixi per donar a conèixer més l'Institut i les activitats que li són pròpies, com també es valori la personalitat de la seva fundadora.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema