Deu anys del permís per punts: algunes lliçons

28.06.2016 | 10:22

l'1 de juliol es compleixen deu anys de la posada en marxa del permís per punts. S'han celebrat algunes jornades i s'han donat moltes dades però l'important avui en dia no és la informació, que està tota a internet, és processar-la, és el que hi ha darrere de tantes dades, és saber llegir entre línies i és poder treure algunes conclusions.

La primera és que deu anys són una eternitat en un món en què tot va molt de pressa, en què la velocitat de la informació no ens deixa gaudir de la informació, en què la velocitat de les innovacions no ens deixa gaudir de les innovacions i en el qual la velocitat de la vida no ens deixa gaudir de la vida.

Vist amb la perspectiva que dóna el temps transcorregut, probablement l'encert del permís per punts es va deure al caràcter senzill però pedagògic de la mesura, a la responsabilitat dels conductors, al consens i a la complicitat social. Però anem a pams.

El discurs que acompanyava la mesura venia a dir que el permís de conduir no era un dret absolut sinó un crèdit de confiança que ens concedeix la societat per compartir la via pública amb els altres conductors. Les infraccions greus contra la seguretat viària anaven reduint el crèdit i si perdies tots els punts la societat, és a dir tots, et retiraven la confiança i hauries d'estar sis mesos sense conduir i realitzar un curs de seguretat viària per tornar a compartir la via pública amb els altres usuaris. El discurs era senzill d'explicar i fàcil de comprendre. La lliçó és que si hi ha un bon discurs, la presa de decisions és molt més fàcil, sempre que aquestes decisions siguin coherents amb el discurs.

També es traslladava la idea de l'autoresponsabilitat del conductor, ja que a ell i només a ell corresponia administrar els seus punts. L'Estat establia les regles de joc però els ciutadans haurien d'assumir les seves pròpies responsabilitats. La responsabilitat dels ciutadans en els temes públics és el gran actiu i el gran èxit dels països nòrdics. A Espanya es va demostrar que si se li expliquen bé les coses el ciutadà respon.

Després va venir el consens. Convé recordar que el permís per punts es va aprovar al Congrés dels Diputats sense cap vot en contra. El missatge que el consens trasllada al ciutadà és de tranquil·litat. Si tots els partits han estat capaços de posar-se d'acord, ens estalviem traslladar el debat a la societat, ens estalviem polititzar el debat, que no és poc. Aquest és un país que perd massa temps en debats interns que ens distreuen dels grans desafiaments que vénen de l'exterior.

Un altre aspecte que mereix una reflexió és la idea igualtat. Les sancions econòmiques no fan mal el mateix als rics que als que no ho són, però la pèrdua de punts és més igualitària. I en els cursos de recuperació de punts s'asseguin junts els poderosos amb la gent senzilla sense establir diferències per classe social. Això, en un país marcat per les desigualtats, és un valor afegit. En aquests temps en què tant es parla de les desigualtats faríem bé de no oblidar els valors de la revolució francesa que han guiat els grans avenços a Europa.

Sobre la implicació de la societat civil assenyalar que primer van ser les associacions de víctimes que van guanyar visibilitat per traslladar el seu missatge sobre el drama que hi ha darrere dels accidents de trànsit, després es van sumar els automòbils club, que amb una visió europea van mostrar el seu decidit suport a la mesura i va sorprendre veure els automòbils club asseguts al costat de l'administració promovent una cosa que podia ser interpretada com una mesura contra els automobilistes, més endavant es van sumar diverses fundacions de grans empreses que es van arriscar a vincular la seva imatge al permís per punts i, al final, fins als fabricants de cervesa van aprofitar per promocionar la seva cervesa «sense». Quan es posa en marxa una iniciativa cal assegurar que no estàs sol, que tens socis compromesos i que t'acompanyaran en les adversitats. La societat civil demana cada vegada més protagonisme i fan bé de no deixar els grans temes només en mans del govern.

Sentiran dir que amb el permís per punts van baixar els accidents i les víctimes i no és del tot exacte. L'efecte del permís per punts, l'autèntic efecte, va ser el canvi de comportaments dels conductors. Abans del permís per punts estava prohibit beure i conduir, era obligatori l'ús del cinturó de seguretat i el casc i calia respectar els límits de velocitat però no es complia. Després del permís per punts les lleis eren les mateixes però la diferència va ser el seu compliment. Quina gran lliçó fer que es compleixi la llei. A vegades un té la impressió que al nostre país més que noves lleis el que cal és fer que es compleixin les que hi ha. I com que els comportaments eren cada vegada més segurs, els accidents van baixar i les víctimes també.

Atenció als mitjans de comunicació. Avui en dia sense els mitjans de comunicació no són possibles els canvis d'hàbits i comportaments. Els mitjans de comunicació no són mers espectadors, tenen una funció pedagògica que convé no oblidar i han d'implicar i prendre part activa en els grans reptes de la societat. Així ho van entendre i explicaven que entre tanta informació banal, amb el permís per punts se sentien especialment útils.

Vist des de l'exterior ens va donar prestigi a Europa, on comprovaven sorpresos com any rere any anàvem pujant llocs en el rànquing europeu fins a superar França i Alemanya. Als espanyols ens preguntaven com ho havíem fet i no sabíem què contestar perquè no era fàcil i ens limitàvem a somriure. La impressió que traiem és que a Europa uns venen però no fan i nosaltres fem però no sabem vendre. Res de nou en les nostres relacions amb l'exterior. A Llatinoamèrica, que havien llegit que a Espanya s'havia posat en marxa el permís per punts i estaven baixant els accidents, es va obrir una competició a veure qui ho posava abans. Va caldre preparar una presentació que sota el títol «l'altra cara del permís per punts» els explicava unes condicions prèvies necessàries que ningú tenia i que els dissuadia d'un fracàs anunciat. Van agrair l'honestedat i la sinceritat, els evitem despeses innecessàries, a ells els va servir per, a poc a poc, millorar les seves administracions i a nosaltres per guanyar la seva confiança. El secret en les relacions internacionals en què cadascú defensa els seus interessos està a construir un clima de confiança.

Per als que han perdut el permís al llarg d'aquests deu anys, recordar-los que, com diu l'Organització Mundial de la Salut, els accidents de trànsit són una malaltia greu i no hi ha tractament indolor. A ells els ha tocat la part dolorosa del tractament que ens ha permès evitar molt patiment i potser ells haurien pogut ser una de les víctimes. Encara que amb els accidents de trànsit ja se sap, ningú pensa que li pugui passar a ell fins que li toca.

És veritat que el permís per punts va suposar un abans i un després en la política de seguretat viària, que va ser ben gestionat i rebut per la societat i que és un cas pràctic de polítiques públiques d'especial interès que s'estudia a les universitats però no hauríem d'instal·lar-nos en l'autocomplaença i potser convindria revisar-lo i actualitzar-lo en base a l'experiència acumulada en aquests deu anys d'aplicació. Que no ens passi com amb la Constitució de 1978, que era tan bona que ningú s'ha atrevit a actualitzar-la i ara resulta que ja no és tan bona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema