Cartes

25.07.2016 | 07:11

Ha arrencat la legislatura
Jesús Domingo Martínez. girona.
El dimarts passat, amb la constitució de les Corts, va arrencar la legislatura. Tot dóna a entendre que no serà una legislatura fàcil. La necessitat d´evitar unes terceres eleccions i el previsible Govern en minoria, quan cal emprendre reformes profundes, exigiran una nova manera de fer política. La recerca d´acords i la concertació entre les forces constitucionals són les dues eines imprescindibles en aquest context.

Vacances, il·lusió popular
Francesc A. Picas. LA JONQUERA.
En els mesos de juliol i agost la paraula vacances és la més popular i universal. La sentireu per tot arreu. A les escoles, a les fàbriques, als tallers, a les oficines, a les famílies. És il·lusió i somni. Els ­obrers, però, no es recorden d´homenatjar qui les va establir a la indústria, fa anys. Contràriament, alguns trapelles escapcen el seu pedestal i esborren el seu nom en carrers i en cementiris.
En Jepet estava assegut al café i va veure arribar Don Marcelino.
– Don Marcelino, estic molt content –li va dir el Jepet–. Demà començaré les vacances. Tot l´any he treballat com un burro català, i em penso que ja em toquen.
– Doncs jo compliré seixanta anys –li va contestar Don Marcelino– i no he fet mai ni un dia de vacances.
– I per què no fa vacances? –li preguntà estranyat, en Jepet.
– Perquè no he treballat mai –va respondre Don Marcelino.

De quin color ens disfressarem?
joan enric carreras mercader. Bellcaire d´Empordà.
Passaran els dies de calor i arribarem a l´11 de setembre. De quin color ens disfressarem aquest any? Potser de morat? Tornarem a organitzar un aplec com cada any? Potser sí, però malauradament la nostra crua i trista realitat de la força independentista s´està diluint a la boca, una força que per a molts joves era una moda, per als més vells era tornar a somiar, i per a alguns polítics de torn, una sortida a una independència que mai havien defensat i ara amb molta picaresca dialèctica encara la fan servir per anar «xuclant» de la mamella.
El ja famós viatge a Ítaca crec que haurà d´esperar perquè de moment el vaixell fa aigües pertot arreu i estan taponant els forats amb retalls de suro, però penso que si no «fabriquem» un nou vaixell, aquest viatge no serà possible. Cal deixar de ser «uns il·luminats» i deixar de predicar el Cel etern quan tots sabem que aquest no existex, encara que més de dos milions de catalans estiguin convençuts que sí. No cal recordar-vos que som set milions que vivim al nostre Paradís Perdut on, per arribar a la nostra fita, primer hauríem de convèncer els molts espanyols que fa més temps que jo que viuen aquí i que, quan els parles en català, solen dir-te fent-se el ruc «¿qué me dices?». I nosaltres per cortesia els tornem contesta en la seva llengua. És evident que sigui normal per a ells no aprendre «el dialecto», al cap i a la fi estan a «España», o no? Crec que per anar a Ítaca ens cal quelcom més que disfressar-nos i no haver de preguntar si ens hi deixen anar; només cal anar-hi, sí o sí, i els qui no vulguin venir que es quedin. Segur que tindríem alguna sorpresa en veure els «moltíssims» que ja estan bé en el nostre Paradís perdut.

Jo vaig escriure
a en Rajoy
àngela ferrer mató. girona.
I vaig rebre resposta (2 fulls). Ara bé, jo li deia que com a professora mai he castigat, sinó dialogat i procurat entendre el problema del/la alumne/a i sempre he aconseguit arribar a una bona avinença. Ell, li deia jo, castigava/castiga contínuament Catalunya i de diàleg res de res, com una pedra. La resposta –pura propaganda– el mostra com sempre enrocat amb la unitat d´Espanya. Semblava que s´obria al diàleg, parlant amb tots els partits inclosos els catalans, però ell no canvia i si el que es pretén és arribar a una entesa tu també has de posar quelcom de la teva part. Ell vol que canviï l´interlocutor i així no s´arriba enlloc. Diàleg de sords és el que passa i l´embolic polític el propicia qui no vol canviar res, qui veia plastilina en el sinistre petroler de Galícia€ i d´això ja fa temps. Malaguanyat segell que hi vaig posar. El govern fins i tot això ho té gratis!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema