La primera cuina, el primer cuiner i Ferran Adrià

29.07.2016 | 09:23

Alguns estudiosos de la història de la cuina com el professor Anthony Rowley, de la facultat de Ciències Polítiques (SciencesPo) de París, han situat la cuina catalana en els orígens de la cuina moderna. Hi ha una continuïtat, doncs, entre l'Edat Mitjana i el Renaixement, i l'actual segona Edat d'Or de la cuina catalana, en què és considerada la primera del món... Potser això caldria explicar-ho a Ferran Adrià i als «multi-cultis»! Ferran Adrià ha estat un geni de projecció universal, però els cuiners no tenen l'obligació de saber història; en tot cas s'haurien d'assessorar amb els qui sí que en saben, sobretot de cares a la Bullipèdia, on sembla que aquest apartat hi serà present. Cosa que em sembla magnífica.

Segons Rowley, en els inicis del Renaixement «tota la cuina catalana és posada com a exemple a tot el món cristià, en raó de la qualitat de les seves menges i de la temperança dels convits». Rowley explica que un dels consellers dels reis catalans critica «els costums bàrbars dels francesos i dels italians, que agafen la carn amb les mans, mentre que els catalans són els únics que utilitzen forquilles, que permeten fixar les carns abans de tallar-les». Aquest «conseller» deu ser Francesc Eiximenis (s. XIV), també conseller de la ciutat de València, nascut a Girona i autor del preciós manual, únic al seu temps, Com usar de beure e menjar. També és el gran mestre europeu de l'enologia, segons l'historiador del vi Hugh Johnson.

Segons Rowley, a De honeste voluptate et valetudine, «un dels primers llibres de cuina impresos» (ràpidament traduït del llatí al francès i a l'alemany; no obstant, no és un llibre de cuina, sinó de teoria gastronòmica... més de 100 anys posterior al d'Eiximenis!, hi afegeixo) escrit per Platina, bibliotecari del Papa de Roma, la cuina catalana és considerada la primera del món cristià. Parla de molts dels seus exquisits plats, que confessa que va a menjar a delectació amb el seu amic Franco als grans palaus romans, on se sap que es fa cuina catalana -Arrosto alla catalana (rostit, entre ells l'ànec i els ocells amb taronja, que el mestre considera que és una típica manera catalana de fer els rostits), Mangiar bianco alla Catalana (menjar blanc, crema d'ametlles, pollastre, etc.), Salsa ginestrada (de ginesta, pel seu color groc fet amb safrà)-. Rowley sosté que «als segles XIV i XV, les receptes catalanes es difonen per totes les corts d'Europa». El model català de cuina és el que va inspirar les corts europees. Recordem que a la cort reial més refinada del Renaixement, la de Nàpols, hi exercia un cuiner català -el primer gran cuiner de la cuina d'Europa i autor del molt important Llibre del coc-, que és un clar antecedent de Ferran Adrià.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema