Papers molls, molt molls

«Si el país hagués de viure una nova contesa electoral, seria bo que els Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera deixessin pas a noves cares»

30.08.2016 | 10:21

M'he entretingut a llegir els 150 punts dels acords entre el PP i Ciutadans. Malauradament he restat molt decebut perquè els papers només reflecteixen una colla d'intencions i de propòsits que ambdós partits saben que no aplicaran, com molt bé diu el republicà Tardà, atès que no tenen en aquests moments majoria absoluta a les Corts espanyoles.

Hom té la impressió que els vells negociadors conservadors han colat tot allò que han volgut a uns interlocutors que tenen pànic a unes terceres eleccions. Els de Rivera són conscients que les urnes els situaran més aviat que tard en una posició testimonial i s'han deixat colar gols per tots costats. A la taula si ho diguéssim en símils futbolístics diríem que s'hi van asseure uns representants del Barça o del Reial Madrid i al davant tenien els seus col·legues de la UD Las Palmas o del Recreativo de Huelva.

Ciutadans no ha introduït cap mesura d'impacte i tot ho deixa pendent en declaracions d'intencions i en possibles estudis. Al PSOE li va exigir la supressió de les Diputacions i se n'han oblidat, i d'altra banda deixen el cementiri d'elefants del Senat tal com és ara. Volen que sigui una cambra de representació territorial, una cançó enfadosa de la qual es parla des de fa molts anys.

Això sí, la Constitució no es toca i es fan el sord i el cec davant les inquietuds territorials que existeixen en aquests moments a Catalunya. No proposen cap via de negociació fins i tot per aquells que, no essent independentistes, pensen que cal obrir un diàleg amb la Generalitat per tal de cercar mesures que millorin el nivell de vida dels catalans.

Ciutadans té una fixació en temes que afecten internament els partits, la qual cosa no importa gaire a la gent, atès que són molt pocs els ciutadans que militen en formacions polítiques. Hi ha un grau de decepció tan important que el PP, PSOE o l'antiga Convergència per exemple han perdut afiliats a gavadals.

Veurem com evoluciona el debat que s'encetarà aquesta tarda amb el discurs de Mariano Rajoy. Per cert, la presidenta Pastor dóna una tarda de glòria al president en funcions, imitant allò que va fer al març de Patxi López amb Pedro Sánchez, la qual cosa va rebre una allau de crítiques des de les files populars. Ara els Hernando, Maíllo, Levy... han tingut un atac d'amnèsia i no recorden els atacs que rebé l'exlehendakari. Continuen pensant que els electors són una colla de babaus que s'ho empassen tot.

Tenint present que els nacionalistes no donaran suport a la investidura, tot és a mans del PSOE. No volen unes altres eleccions, però de moment no han presentat cap alternativa. Si s'encalla el procés d'elecció de president, no hi haurà més remei que unes terceres eleccions per a vergonya de la nostra classe política. Seria bo saber què costa un any de paràlisi política perquè en qualsevol empresa privada els nostres representants públics ja serien al carrer. Si el país hagués de viure una nova contesa electoral al desembre seria bo que els Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera deixessin pas a noves cares. Ja no caldria legislar sobre els mandats i seria l'única manera de regenerar la classe política i recuperar la vergonya. Però cap dels quatre voldrà deixar pas i, si algun d'ells ho fa, serà per algun terratrèmol intern com el que en aquests moments s'albira al carrer Ferraz de Madrid.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema