· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

09.09.2016 | 10:00

Jornada Mundial de la Cura per la Creació
Lluís Torner i Callicó. girona.
El darrer dia del recent passat mes d'agost, el papa Francesc, fent seva una iniciativa de l'Església ortodoxa, va decidir establir-lo com a: Jornada Mundial de la Cura per la Creació. La seva motivació ve donada per l'actual crisi ecològica que està patint el nostre planeta, i la urgent necessitat que hi ha de posar en comú, entre tots els països, les mesures necessàries per trobar el remei més adequat per aconseguir que, com a mínim, es pugui frenar el greu deteriorament que s'està produint i que d'un temps cap aquí se'ns fa ben palès, amb els canvis climàtics que s'estan donant, que perjudiquen greument tot allò que entenem per natura i tots els elements que se'n deriven.
Als mitjans d'informació, la jornada ha passat bastant desapercebuda, tal vegada per tractar-se d'una proposta que ha partit del Sant Pare i que, tenint en compte l'imperant laïcisme, el ressò de la notícia no s'hagi considerat prou interessant, o perquè aquesta qüestió ja s'ha donat per sabuda. És una llàstima, ja que tots per igual ens hauríem de sentir interpel·lats, tant els que estem d'acord que la Creació del Món és una obra divina, com aquells que pensen de manera diferent, entre els quals alguns científics. Tothom, amb independència de les mútues creences, hauríem de valorar aquesta meravella que és la Terra i tot el que hi ha de bo, i esmerçar-nos a cuidar-la i tractar-la com una cosa nostra, com a gran llegat que se'ns fa, des del moment de la naixença; tenint-ne molta cura i vetllant pel seu manteniment.

Santa Teresa de Calcuta
Dolors Vilà Planas. girona.
La Mare Teresa de Calcuta mereix estar als altars i la seva canonització va ser una gran alegria per a moltíssima gent. Era una dona petita d'estatura però grandíssima d'ànima, plena d'obres al pròxim, humil i senzilla i molt valenta: no callava el que pensava.
Podria seguir dient coses bones d'ella però aquest no és el motiu del meu escrit, sinó que ho és el comentari, que es va fer després de donar la notícia al 3/24 (no recordo bé qui va fer-lo), que deia que els miracles no existeixen i que els sants necessitaven haver-ne fet dos per poder ser canonitzats. També es deia que això aixecava expectatives falses a la gent, de manera que no anaven al metge esperant un miracle, cosa que els podia portar a posar-se més greus i morir.
Al qui va fer aquest comentari, i també al qui va transmetre la notícia, li diria que l'Església catòlica per reconèixer un miracle ha d'estar avalat per metges i proves que aquesta existia abans i que gràcies a ell ha desaparegut.

Cacera
Eva Ribera Riera. palafrugell.
Diumenge, 4 de setembre; farts dels sorolls de les armes per caçar. S'ha obert la veda de cacera i la Costa Brava brolla de personatges disfressats de camuflatge i armats fins a les celles tirant trets a tort i dret pels boscos i camps de l'Empordà. Però què maten? Si ja no queda res per matar i més en una zona tan turística com propera al mar com la Costa Brava... Els tres possibles conills i les quatre perdiuetes que queden després de sobreviure a la pressió turística (atropellaments, sorolls de discoteques, massificació...) fan les delícies a tothom que estima la natura i la pau...
De veritat volem ser un país civilitzat? I això no agreuja el perill d'incendis? I els plàstics dels cartutxos escampats per tot arreu que ningú recull, què són, biodegradables? Aquesta tardor, en comptes d'anar a caçar bolets haurem d'anar a caçar cartutxos...

Voler és poder, però...
Miquel Mompió i Azemar.
riudarenes.
Estem immersos amb l'ambient de la Diada, ahir al començament del curs Judicial vàrem rebre un altre atac frontal amb amenaces amb la presència del Rei, que va estar mut... «Qui calla atorga».
En l'Estatut de Sau, els polítics catalans actuaren de bona fe i confiança, sols varen incidir amb la llengua, la cultura, sense quedar-se amb el finançament, amb els anys es va veure que coixejàvem i amb el «peix al cove» no en fèiem prou. El Nou Estatut impulsat pel president Maragall corregia en part les mancances però l'oposició del Sr. Montilla, el rebuig frontal del PP, i el ribot del Sr. Guerra el van esmicolar.
La classe treballadora, la classe mitjana si encara en queda i el petit i mitjà empresari començaren a patir-ne les conseqüències, varen aixecar la veu, la queixa i la indignació i els successius 11 de setembre van esdevenir i és un clam al món.
Voler és poder, sí, però ens falta quelcom, la gran empresa catalana amb convivència el seu moment amb el Franquisme i ara amb el problema d'Espanya, la gran Patronal i el cercle d'Economia, no es mullen, renten i guarden la roba, i el poble, el poble català, què?
He sigut petit empresari, ara catalanista i aquests últims anys m'he tornat independentista convençut davant tot el que estant fent els d'aquí i els d'allà, que trist és voler i no poder, perquè els que podrien donar l'empenta definitiva no volen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema