El respecte per la propietat privada sembla que és igual a zero, o, com diria el gran Ben Richards, l´entranyable protagonista del reality show futurista The Running Man: «Subzero! Menys que zero!». Això és el que podem extreure del cas dels boletaires que, durant el passat mes d´octubre, van envair una finca privada a Capolat (Berguedà) i se les van tenir amb una vaca que pasturava feliçment per la zona. No aconsegueixo trobar el raonament suposadament lògic que justifica la conducta de persones humanes amb un cervell funcional, a passar-se pel folre d´allò que no es veu el perill que suggereix una tanca electrificada i saltar-se-la amb l´objectiu de recollir uns putus bolets de merda... Amb perdó. Ni que amaguessin el secret de la vida eterna! El fet és que els nostres intrèpids protagonistes van acabar sent envestits per un animal que estava alletant el seu vedell i que -en conseqüència- se sentia doblement amenaçat a casa seva. Fins i tot, un d´aquests succedanis d´Indiana Jones dels ceps va resultar ferit de gravetat i enviat d´urgència a l´hospital més proper. Tot plegat quedarà en un ensurt però per a qui no serà un ensurt serà per a la pobra vaca, a qui els agents rurals, un cop personats en el lloc del fets, van fer sacrificar. Cornut i pagar el beure. I mai més ben dit.

Però anem per parts, com molt sàviament deia Jack l´esbudellador. Els agents van inquirir el ramader a treure la vaca d´allà i aïllar-la a tota pressa, cosa poc factible si l´animal, estressat com estava, no es tranquil·litzava abans, procés que ben bé podia allargar-se fins a 24 hores. Per als funcionaris no hi havia tant de temps perquè en plena febre del bolet no podien controlar les temeritats de molts boletaires (???), sobretot d´un gruix afectat d´estupidesa profunda a qui rellisquen les advertències i els senyals prohibitius. Solució? Coaccionar el ramader perquè matés l´animal, advertint-lo que si tornava a passar res, ell seria l´únic responsable. El final de la història és escandalós: una mare morta per actuar racionalment en defensa del seu fill. Sona estrident i potser un pèl demagògic, ho reconec, però són els fets. Es mirin com es mirin. Amb els boletaires profunds, tocats del bolet com estan, poc s´hi pot fer, però dels polis campestres sí que esperava més activitat cerebral. Ho sé, en el fons sóc un romàntic. Vaig plorar amb el final de Gremlins.

Ara, qui es trobi capacitat per fer-ho que faci un mínim exercici d´empatia; oblidem el relat animalista, salvem les distàncies i traslladem els fets a la nostra condició humana. Uns lladregots entren furtivament a una casa qualsevol, on viu una família formada per dos adults i dos menors. Un dels progenitors s´arma de valor i d´una escopeta de caça heretada per repel·lir els assaltants a trets, amb tanta mala fortuna que un d´ells és ferit de gravetat. Us sona? Algú sap qui seria el principal responsable? Jo sí: cornut i pagar el beure.