Dijous es van conèixer les dades de l´atur enregistrat, mostrant un mes de febrer relativament bo en aquest aspecte. La notícia deia que Catalunya destaca en la creació de treball essent líder a Espanya amb 22.588 nous llocs de treball, seguit de Balears amb 12.414 i Madrid amb 13.242. La informació la va tuitejar el president Carles Puigdemont dient: «Catalunya continua liderant la creació d´ocupació. Però alguns continuaran explicant exactament el contrari». A la tarda Enric Millo, delegat del govern a Catalunya, va respondre a Puigdemont que «l´economia espanyola creix gràcies a les reformes, i el dinàmic teixit productiu català ho capitalitza millor que ningú. Junts sumem».

La setmana ha estat plena de moviment a Catalunya, sobretot pel Mobile World Congress, que ha aplegat 108.000 visitants més el personal auxiliar per moure tot aquest esdeveniment. Dijous vaig assistir a una jornada internacional sobre economia circular al CaixaForum de Montjuïc. En el trajecte a peu entre l´estació de Sants i Montjuïc em vaig deixar portar per la curiositat, observant la gent, els turistes, els joves que havien participat en les jornades del Mobile, els autòctons, mirant aparadors, carrers, places... Em venia bé la tafaneria, em sentia partícip d´un moment especial, històric, per al desenvolupament del país. Tot fa olor de modernitat, d´energia de canvi, de ganes de millorar i d´anar endavant. Acabava de tancar la jornada d´economia circular dient-los que sí, podem fer les coses de forma diferent, tenim el coneixement tecnològic per fer-ho i només cal que l´administració s´ho cregui i comenci a prendre mesures pertinents perquè el camí no sigui només voluntariós.

El tren va continuar reforçant el sentiment. Amb cinc minuts i el mòbil vaig canviar de tren per aprofitar el que sortia en aquell mateix moment, un tren que anava ple, com gairebé tots els Avant que van de Barcelona a Girona i viceversa. Allà vaig trobar Xavier Amores que venia d´una jornada sobre el clúster català de l´aigua CWP. Modernitat, dinamisme màxim, energia al nivell més alt, això és el que circula per l´economia del país.

Mentre estava en aquest estat d´observació em va aparèixer el tuit d´Enric Millo. Cert, la reforma laboral va desencadenar que el teixit econòmic català es posés a exportar com mai ho havia fet, possibilitant una millora de costos notable per a les empreses. Però la mateixa reforma va ser per a la resta de l´estat espanyol i el resultat no és el mateix. Millo accepta que el teixit productiu català ha capitalitzat millor les reformes. Hauria de preguntar-se l´esforç que ha fet la societat catalana per remuntar la situació de crisi d´aquesta manera, sense el suport de l´administració, sense invertir en els accessos al port, post-posant sine-die el corredor Mediterrani, deixant de la mà de Déu a les rodalies, ofegant les finances de la Generalitat. He calculat en aquest mateix espai en anteriors ocasions que l´esforç de Catalunya és més del 50% superior al que ha fet la resta d´Espanya, i això mai s´ha agraït.

El problema d´ara és que aquest impuls, el model pel qual l´economia ha arribat a aquest nivell d´excel·lència, esgota el seu temps. El patró de creixement amb contenció salarial arriba al seu final, ja no dona més de si, havent d´apujar salaris i de fer front a una inflació que ja arriba. Per enfilar això i no perdre competitivitat cal millorar la formació i invertir, tant en els processos productius (que ja es fa), com en infraestructures que facilitin l´exportació. Si no canviem el model veurem com aquests avenços en l´economia aniran a menys, perdent pistonada.

Divendres vaig estar a la inauguració del District Heating & Cooling d´Olot, la xarxa espavilada d´Olot, com l´han batejat allà. Carles Puigdemont va dir que venia de felicitar els arquitectes RCR pel premi rebut el dia anterior. La pregunta que tothom es feia és: què té la Garrotxa que faci aflorar tanta excel·lència? Antoni Puigverd, comentant això, en cita tres: tradició industrial, llibertat de viure lluny dels tòpics de la capital i haver-se d´espavilar per sortir de l´aïllament. Certament hi ha un canvi postcrisi, un gir d´actitud positiva que ha impulsat una energia transformadora del teixit econòmic. I, a la Garrotxa, una col·laboració publicoprivada, la manca de malfiances entre actors, ha permès que la crisi fes aflorar el millor de cadascú.

Tenim un teixit econòmic que torna a ser potent després de la crisi i ara ens cal reforçar les virtuts amb molta formació professional, més logística i sumant criteris comuns com el de la Garrotxa sostenible. Però cal també fer una mirada enrere i veure els que no han pogut seguir, els que han quedat despenjats. Una societat moderna com la que construïm no pot permetre que hi hagi col·lectius socialment marginats, ens obliga a trobar solucions per integrar-los al món de l´economia. Per això cal que l´administració catalana tingui més recursos, senyor Millo, perquè el que està passant és que la millora econòmica a Catalunya s´està traduint en més desigualtat que a la resta d´Espanya, essent del tot injust.

L´optimisme que avui us vull transmetre és a partir del convenciment que el millor moviment es fa en l´entorn local, globalitzant des del món local. Ho estem fent bé.