En relació amb els atemptats de Catalunya encara es discuteix als mitjans sobre si hi va haver errors de seguretat en les tasques preventives per part dels Mossos d'Esquadra, atès que sembla que van ser alertats de la imminència d'aquest tràgic succés per agències d'intel·ligència nord-americanes, entre les quals la CIA. I no de forma genèrica i inconcreta, sinó fins i tot assenyalant el lloc on es produirien, la Rambla de Barcelona. Una concreció que resulta sorprenent si tenim en compte que les autoritats policials ens havien dit que els terroristes van triar aquest últim escenari com a recurs improvisat un cop va explotar a la casa d'Alcanar (Tarragona) bona part del material que estaven emmagatzemant per perpetrar altres atemptats d'enorme magnitud. I la pregunta no té, de moment, resposta: Com van poder els serveis d'intel·ligència nord-americans assenyalar amb tanta anticipació (25 de maig de 2017) el que anava a produir-se en una data i en un lloc (17 d'agost de 2017) que -ens diuen- van ser fruit de la improvisació en haver-se fet impossible l'execució del pla principal? Segons una informació apareguda a El Periódico de Catalunya, els Mossos, igual que els òrgans de la lluita antiterrorista dependents del Govern espanyol, van rebre per escrit l'alerta sobre un atemptat terrorista a la Rambla de Barcelona durant l'estiu, però no li van donar especial importància perquè, segons sembla, missatges semblants els reben gairebé diàriament i els arxiven un cop fetes les comprovacions oportunes sobre la seva fiabilitat. Fora del fet, imagino que infreqüent, que una policia regional rebutgi per escassament creïble un informe d'un organisme amb tanta experiència internacional com la CIA en matèria de terrorisme i insurgència, la reacció de la prefectura dels Mossos, negant primer autenticitat al document i després reconeixent la seva validesa, va resultar matussera. I de semblant entitat va ser la resposta del president de la Generalitat, senyor Puigdemont, i del seu conseller d'Interior, senyor Forn, que després d'al·legar no saber res de l'assumpte («¿Què més voldríem nosaltres que mantenir contactes directes amb la CIA?») van haver de reconèixer la recepció de l'avís, una vegada que El Periódico va avançar noves proves sobre l'assumpte. La quantitat d'interrogants, llacunes i contradiccions que deixen les diverses versions sobre els autors de l'atemptat i els seus presumptes còmplices és enorme però és ben possible que, com va passar amb els atemptats de l'11-M a Madrid, encara s'especularà durant anys sobre els caps solts de la investigació. Entre d'altres, la sorprenent anticipació de la CIA sobre el lloc de l'atemptat quan, segons el relat oficial va ser improvisat pels terroristes en fallar el pla inicial. En qualsevol cas, a ningú pot sorprendre que les agències nord-americanes d'intel·ligència (una forma eufemística d'al·ludir a les agències d'espionatge) romanguin molt atentes al procés secessionista de Catalunya respecte d'un Estat, l'espanyol, en el territori del qual disposen d'unes bases militars d'especial interès estratègic. Des que el 1953 el general Eisenhower va fer l'abraçada de l'os a Franco incorporant-lo de fet a la «coalició de la guerra freda», els esdeveniments polítics d'Espanya són objecte d'especial atenció per la CIA. I caldria preguntar-se si també saben amb anticipació el final d'aquesta història.