Editorial

El pantà de Susqueda i l'aigua del Riu Ter

19.11.2017 | 07:54

L'any 1967 es van inaugurar dues de les grans obres que van contribuir a portar les comarques gironines cap a la modernitat en la darrera etapa del franquisme: l'aeroport i el pantà de Susqueda; dues obres que avui dia encara són puntals en l'economia gironina. Pocs anys més tard, també arribaria l'autopista, una altra infraestructura que, sumada a les dues anteriors, ajudaria a situar-nos entre les províncies més avançades de l'Estat. No obstant això, mentre l'aeroport va ser rebut amb gran satisfacció pels gironins, el pantà de Susqueda va generar més temors que benaurances. El modern disseny de la presa, a càrrec de l'enginyer Arturo Rebollo, va provocar recels tant en els ciutadans com en els responsables de les administracions gironines. Les opinions més catastròfiques predeien que, si s'esquerdava l'estructura, l'aigua arribaria fins l'àngel de la Catedral. Aquesta tardor es compleixen cinquanta anys de la seva posada en funcionament i no només s'ha confirmat la solidesa de la seva construcció, sinó que ha donat un gran servei a les comarques gironines.

El pantà de Susqueda, la reclamació del qual havia començat a principis dels anys cinquanta per incrementar la capacitat d'una producció elèctrica que aleshores era molt insuficient, es va construir amb un triple objectiu: Afavorir la generació d'energia, ajudar a regular el cabal del riu Ter per satisfer els plans dels regadius i evitar les inundacions que provocava al llarg del seu curs, i que tant havia patit la ciutat de Girona, i també com a capçalera de la captació d'aigües per abastir Barcelona. Poc abans de la seva inauguració, havia començat el polèmic transvasament d'aigua a la capital catalana, que s'ha mantingut fins al dia d'avui amb els coneguts perjudicis per al cabal del Ter i discriminacions vers els gironins. Amb la satisfacció de commemorar aquest cinquantè aniversari de la inauguració de Susqueda, no ens podem estar de recordar aquest greuge que ha suposat durant tants anys el transvasament de l'aigua del Ter. Cert que a principis d'agost es va firmar un pompós acord perquè en una dècada -és molt de temps- el cabal d'aigua que va a Barcelona passi del 70% actual al 30%. Ens hi juguem la sostenibilitat del riu. La primera fase comença l'any vinent i acaba el 2022: els 166 hectòmetres cúbics que marxen cada any quedaran reduïts a 140. No és gaire, però malgrat tot haurem de vigilar que es compleixin els terminis. Tenim l'entrada del 2018 a la cantonada i no és que l'activitat de la Generalitat hagi estat gaire reeixida des que es va firmar el compromís.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema