Un porc net, un porc bo

08.12.2017 | 01:34

Com és prou sabut, a Catalunya hi ha tants porcs com persones. És, per metre quadrat, una de les zones del planeta més plenes de porcs –i no ho dic pas amb segona intenció– ...si de cas, els porcs que s'engreixen amb el nostre esforç viuen al país del costat, no estrictament a Catalunya. La indústria agroalimentària basada en els productes del porc és la més potent de la península Ibèrica i els fabricants catalans exporten arreu. Potser la nostra assignatura pendent seria entrar en el sectors dels ibèrics, que bé es podria fer a partir del «porc negre» de Mallorca, una raça autòctona i que ara només és aprofitada a l'illa per fer sobrassades. Amb tot, sembla que Catalunya controla en bona part aquest mercat: una invitació als espanyols a no menjar pernil ibèric, ja que és suspecte d'haver passat per mans catalanes!

La contrapartida de tants porcs ja és ben sabuda: aigües contaminades amb purins (deposicions), un problema greu en moltes comarques, i altres inconvenients adjacents. Un dels problemes més greus dels purins és el seu contingut en fòsfor, entre altres substàncies nocives per al medi ambient.

Però heus aquí que un equip d'investigadors de la Universitat de Guelph a Ontario, Canadà, ha desenvolupat una nova línia de porcs transgènics ecològics: els «enviropigs» (o sigui, «enviroporcs», d' environament). Els resultats d'aquest projecte s'han publicat a la portada de la revista Journal of Animal Science. Als «enviropigs» se'ls han modificat genèticament les glàndules salivals a fi de digerir millor el fòsfor de l'alimentació i reduir l'excreció de fosfat en el medi ambient.

El fòsfor és crucial per al creixement de porc, encara que 50-70% del contingut de fòsfor en el gra està en la forma d'àcid fític, un compost que no digereix el porc. Per superar això, molts criadors hi afegeixen un enzim –fitasa– suplement dietètic. La fitasa degrada l'àcid fític i ajuda als animals a digerir millor els aliments. Però la fitasa és costosa, és fràgil i pot ser danyada accidentalment quan es barreja amb els aliments.

La investigació sobre la línia de Cassie es va suspendre al juny de 2012 i els animals van ser sacrificats, però els investigadors han mantingut la «llavor», i el procés es pot reiniciar en qualsevol moment. De tota manera, la seva carn, de moment, va ser declarada no apta per al consum humà.

Ciència-ficció? Doncs, una mostra més de cap on ens pot portar la ciència.

De moment m'estimo més seguint tirant de veta dels porcs «normals», sigui el porc blanc, el Duroc –d'èxit creixent-, l'ibèric o el porc negre de Mallorca o el faixat de Menorca, amb el qual ja s'elaboren sobrassades i altres embotits menorquins.

La raça Duroc és una varietat de porc vermell que es va desenvolupar al voltant de 1800 a Nova Anglaterra, amb exemplars procedents de l'Àfrica. Una teoria és que els porcs van ser importats de la costa de Guinea d'Àfrica en el moment del comerç d'esclaus. Una altra teoria és que el color vermell del seu pelatge prové del porc Berkshire de la Gran Bretanya, una raça que ara és negra, però que en aquell moment era marró oxidat. El Duroc modern es va originar al voltant de 1850 a partir d'encreuaments de Jersey Red i de Duroc més antic de Nova York. La seva carn és més saborosa que la de porc blanc normal, ja que té infiltracions de greix, com el porc ibèric, si bé no de la mateixa qualitat oleica. Però, de fet, la major part de porc ibèric i els seus derivats que consumim són un encreuament amb Duroc. Així que el Duroc és una bona alternativa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema