La decisió judicial de mantenir Oriol Junqueras a la presó confirma quin serà el destí de Carles Puigdemont si torna ara al territori espanyol. I l'argument de la reiteració delictiva juga en contra de qualsevol dels dos en el cas que demanin permisos de sortida per anar al Parlament. Quan apel·lin al dret de participació política, els jutges al·legaran que la condició de candidats va ser posterior a la de querellats, i per tant, formava part de l'estratègia perversa que els ha dut a ser imputats.
Aquesta és la certesa provisional: les opcions del president estan entre Brussel·les i la garjola. En aquest context, el seu entorn ha llançat el globus sonda de la repetició electoral. Si és una forma de pressionar Esquerra, té un passi, però si hi pensen seriosament, ho haurien de reflexionar una mica més.
L'independentisme ha guanyat les eleccions, ja que ha aconseguit majoria absoluta de diputats. Les formacions que han governat plegades a Junts pel Sí sumen prou escons per tornar-hi sense problemes. Si no són capaços d'investir un president i formar govern, el fracàs serà estrepitós, i per molta habilitat que mostrin en atribuir tota la culpa a la persecució de l'Estat, la decepció dels seus electors serà enorme. Aquests electors es van mobilitzar al màxim el 21 de desembre, en resposta al visible creixement de l'electorat unionista. Van sortir vots d'allà on no semblava que en quedessin. Però no hi ha garanties que se'n puguin esgarrapar més, i en canvi, la decepció pot actuar en sentit contrari, provocant que una part dels votants es quedi a casa amb un «ja s'ho faran». Si amb una mobilització màxima l'independentisme ja va perdre dos diputats, amb un replegament per decepció podria perdre la majoria absoluta. És això el que pretenen?
Cap a on portaria la pèrdua de la majoria absoluta és un misteri. Si la resta de formacions conservessin els seus votants, els comuns tindrien finalment la famosa clau, que usarien per tancar la porta institucional al procés independentista. Però quan es fa girar la ruleta no se sap on caurà la bola, ni quina seria la força de Ciutadans.
Finalment, tot el temps que es trigui a constituir el nou Govern és temps afegit a la vigència de l'article 155. Un mínim de cinc mesos més de Generalitat governada des de Madrid pels ministres de Rajoy. No és gaire compatible considerar el 155 com una agressió insuportable i facilitar la seva pròrroga amb la pròpia incapacitat de fer política.
