La covardia política i la falta de calibre del govern de Mariano Rajoy per encarar els grans problemes d'Espanya està donant a llum el règim dels jutges. Senyors sense cap mena de preparació política però, sobretot, sense cap mena de legitimitat a les urnes, s'estan ocupant dels problemes polítics de l'Estat espanyol, com ara el català, però sense fer política. Ho solucionen, o això creuen, a base de persecució i de presó. És una adaptació moderna i edulcorada del vells règims militars, que emergien quan als estats de precària vida democràtica tenien greus problemes i moltes urgències. Actualment al planeta occident està mal vist un règim de sabres i bombardejos i el règim dels jutges s'ha convertit en un efectiu substitut.
A Espanya s'està erigint aquest nou règim de les togues, la majoria dels quals són magistrats conservadors perquè així ho vam permetre tots plegats durant l'anomenada transició i fins a l'actualitat. Jutges que tenen una única visió, de miopia incorregible, de l'Estat. Togats que s'han dedicat a constrènyer lleis i normes fins que les han adaptat per poder posar entre reixes tota una ideologia o atemorir-la acusant d'odi pallassos, mecànics i mestres.
La política fent abandonament de les seves funcions i jutges del Suprem fent interpretacions polítiques per decidir fer complir condemnes però sense judicis. Això és el que està passant.
Però un règim de jutges es pot convertir en un virus sense antídot. Una vegada s'allibera a l'atmosfera pot anar creixent i expandint-se fins a tornar-se en contra dels seus propis patrocinadors. Sobretot perquè hi ha instàncies que per damunt no hi ha ningú per corregir-los. Per exemple el TC, un tribunal format per gent triada a dit en què les seves decisions són indefugibles. Aquesta cessió de poder cap els jutges és possible que la política espanyola l'acabi pagant cara o potser molt cara. Qui carai controlarà els jutges quan els has dit que la política també és cosa seva?
