El Sàhara Occidental és un territori que es troba sota supervisió del Comitè Especial de Descolonització de l'Organització de les Nacions Unides des de fa més de cinquanta anys. El 1976 Espanya va abandonar aquesta zona africana i la va deixar en mans del Marroc i Mauritània, en virtut d'un acord no reconegut com a vàlid conforme al dret internacional. Actualment, el Sàhara està ocupat en bona part pel Marroc, tot i que la sobirania marroquina no és reconeguda ni per les Nacions Unides ni per cap país del món. Per la seva banda, el Front Polisario va proclamar la seva independència el 1976, creant la República Àrab Sahrauí Democràtica, reconeguda fins al moment per més de vuitanta països.

L'ONU va crear el 1991 la «Missió de les Nacions Unides per al referèndum al Sàhara Occidental» com una missió de pacificació del citat organisme cridada a garantir l'alto el foc i a organitzar un referèndum entre el poble sahrauí que determini el futur estatus del territori del Sàhara Occidental a través del dret d'autodeterminació. Aquesta missió continua vigent fins al 30 d'abril de 2018. En totes aquestes dècades, el problema s'ha enquistat, engrossint la llista de conflictes que s'eternitzen per culpa de l'absoluta absència de voluntat real de solucionar-los, bé per desídia, bé per primar els interessos estratègics de les grans potències sobre el compliment efectiu de les resolucions internacionals. Més de mig segle després, es manté una incomprensible letargia que aventura un nou horitzó temporal sense avenços. Aquesta tècnica consisteix a prolongar les disputes i perpetuar els enfrontaments maquillant l'absència de resultats amb l'aprovació de més i més resolucions i la celebració de més i més reunions, comença a ser la forma habitual que adopta l'ONU de justificar la seva inoperància a l'hora de donar respostes justes i equilibrades als enfrontaments entre els Estats.

El fet cert és que aquesta permanent transitorietat que pateix el Sàhara Occidental és insostenible i genera un rosari d'importants problemes jurídics que recorden a crits que el poble sahrauí segueix clamant per una solució sempre promesa però mai complerta. Mitjançant sentència de 21 de desembre de 2016, el Tribunal de Justícia de la UE va fallar en un litigi que enfrontava al Front Polisario amb la Comissió Europea, declarant que havia d'interpretar-se, de conformitat amb el Dret Internacional, que l'Acord d'Associació i l'Acord de liberalització celebrats entre la Unió Europea i el Marroc no eren aplicables al territori del Sàhara Occidental. El 27 de febrer de 2018, novament el Tribunal de Justícia de la Unió va tornar a dictar sentència, recordant que qualsevol acord amb el regne del Marroc s'aplica exclusivament sobre el seu territori, excloent les zones en què no pot exercir competències sobiranes d'acord amb el dret Internacional, com la del Sàhara Occidental.

Al novembre de 2017 es va presentar al Parlament Europeu, dins d'unes jornades titulades «Violacions de Drets Humans al Sàhara Occidental», un informe sobre les reiterades vulneracions dels drets en el territori per part del Marroc, conclusions molt similars per cert a les de la resta d'organitzacions no governamentals amb presència al nord de l'Àfrica.

Fora de les fronteres de la Unió, també hi ha sentències similars. El Tribunal Suprem de Sud-àfrica va impedir en sentència d'aquest mateix any l'exportació de fosfats del Sàhara Occidental a Nova Zelanda, per considerar que aquest material pertany al poble sahrauí i no a la companyia estatal de fosfats marroquina. El Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar fa uns anys a Espanya per la denegació d'asil a ciutadans sahrauís, malgrat la seva condició de perseguits pel règim alauita.

Davant d'aquest escenari, una simple pròrroga d'aquesta «Missió de Nacions Unides per al referèndum al Sàhara Occidental» que, simplement, continuï ajornant la solució definitiva, constitueix una burla grotesca. Almenys, com s'ha assenyalat des de diverses organitzacions humanitàries, s'hauria de facultar aquestes missions de pau de l'ONU per observar i controlar la situació dels Drets Humans al Sàhara Occidental i als campaments de refugiats de Tinduf. A finals del present mes d'abril, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides debatrà sobre la renovació del mandat de l'esmentada missió al Sàhara Occidental. En vigílies de la presentació del seu informe al Consell de Seguretat, l'enviat de l'ONU Horst Koehler va rebre Mohamed Jadad, membre del Secretariat Nacional del Front Polisario i coordinador de la missió. Un cop més es va insistir a apuntalar el procés de pau i aplicar les resolucions de l'ONU que insten la descolonització del Sàhara Occidental sobre la base del dret inalienable del poble sahrauí a l'autodeterminació. Massa paraules i molt pocs fets. Per desgràcia, la tàctica habitual per eternitzar els conflictes.