Si després d'una nit de festa t'aixeques amb un fort mal de cap, dolor muscular i fins i tot nàusees, és molt probable que tinguis ressaca. Però què és la ressaca i per què es produeix?

Si busquem la definició de 'ressaca' «el mal cos que deixa la ingesta excessiva de l'alcohol» no apareix fins a la tercera definició. Abans es troben «el moviment en retrocés de les ones després que hagin arribat a la platja» o «residus que el mar o els rius deixen a la vora després de la crescuda».

No deixa de ser curiós, ja que aquest quadre de patiment tan "miserable", segons el qualifica Joris C. Verster, investigador de la Universitat d'Utrecht (Holanda) i reconegut expert mundial en la matèria, "l'experimenta el 80% de la població mundial almenys una vegada al llarg d'un any", explica a SINC el científic.

Amb l'esperança de desentranyar les causes i conseqüències es va crear, el 2009, el grup d'Investigació de la Ressaca Causada per l'alcohol (alcohol Hangover Research Group, AHRG). "La ressaca es dóna quan els nivells d'alcohol en sang baixen a zero", assenyala Verster. Però si ja no hi ha tòxics en el cos, per què aquest cansament, set, marejos, calfreds, debilitat, tremolor, manca de memòria, mal de cap i fins a 39 símptomes més?

No es deu a la popular deshidratació.

Cap estudi ha trobat la causa de la ressaca. Sí que se sap que no és deguda ni a la deshidratació -que, encara que passa, no és causal-, ni a alteracions en hormones, electròlits, cortisol, glucosa, cossos cetònics, triglicèrids ni lactat. Investigacions relativament recents, revisades el 2010, suggereixen que la severitat del malestar està relacionada amb factors immunològics.

"És important recalcar que el fenomen de ressaca i el de deshidratació a causa del alcohol no són el mateix-afirma Verster-. Una ressaca es pot experimentar després d'una sola sessió de presa d'alcohol, mentre que la deshidratació requereix d'un consum prolongat, generalment de diversos dies ". A més, l'expert explica que la ressaca dura unes 20 hores mentre que la deshidratació per alcohol és més llarga, té un patró hormonal diferent i pot produir al · lucinacions i convulsions.

La teoria immunològica com a origen de la ressaca es basa en que l'alcohol activaria els senyals d'alarma del cos alliberant citocines, que serien les molècules responsables del mal de cap i el malestar tan semblant al de quan estem malalts. Estudis amb animals i humans demostren que després d'una infusió de citocines dels individus experimenten mal de cap, nàusees, vòmits, «aplatanament» i altres símptomes típics d'aquest malestar. Un altre fenomen que quadra amb aquesta teoria és la falta de memòria: "les 'llacunes' són una conseqüència coneguda de l'activació del sistema immunològic", explica Verster.

En realitat, la ressaca és com un puzle on intervenen moltes peces: el consum de tabac i altres drogues, l'edat i el gènere poden influir que vostè juri l'endemà que no tornarà a beure mai més. Però hi ha begudes que produeixen més ressaca que altres? És cert que la ressaca és pitjor si 'mescles'? La resposta està en els congèneres.

És cert que la ressaca és pitjor si 'mescles'?

La resposta és en els congèneres. "Els congèneres són molècules orgàniques tòxiques pròpies del procés d'elaboració de l'alcohol i que li confereixen color i sabor", explica en la seva investigació Damaris Rohsenow, científic de la Universitat de Brown (EUA). El whisky americà té 37 vegades més congèneres que el vodka, i en un estudi publicat a la revista Alcoholism Clinical & Experimental Research (2010), Rohsenow i el seu equip van demostrar que la ressaca que causa el whisky és molt pitjor que la del vodka.

Encara que l'origen del malestar del dia següent continua sent principalment l'etanol de les begudes alcohòliques, els congèneres influeixen en la severitat dels símptomes. De més a menys, les begudes amb pitjor ressaca són el brandi, el vi negre, el rom, el whisky, el vodka, la cervesa i el suc de taronja barrejat amb etanol pur.

Les claus per evitar la ressaca

1. Evitar el «garrafón»

2. No mesclar diferents begudes alcohòliques

3. Ingerir begudes isotòniques altes en sals

4. Abans de beure, procurar menjar bé. Amb l'estòmac ple, el cos absorbeix l'alcohol més lentament

5. Beure molta aigua

6. Menjar elements depuratius com els espàrrecs o les carxofes