Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universitat de Barcelona (UB) i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han provat amb èxit en ratolins una molècula per tractar l'Alzheimer i recuperar la memòria.

Segons ha informat la UAB, es tracta de la molècula multidiana ASS234, que inhibeix els enzims Monoamina-oxidasa (A i B), Acetil-colinesterasa i Butiril-colinesterasa, implicats tots ells en els processos bioquímics subjacents en els desordres neurodegeneratius.

Segons els assajos, la molècula, que avui ha estat patentada als Estats Units a través de l'empresa espanyola Inurrieta Consultoria Integral, ha mostrat un efecte neuroprotector en ratolins transgènics com a model experimental de la malaltia d'Alzheimer.

Els científics, que han presentat el seu avanç a diferents grups de laboratoris farmacèutics, han desenvolupat l'ASS234 com un híbrid de dues molècules conegudes.

Una d'elles és el donepezil, actualment utilitzat en el tractament de la malaltia d'Alzheimer, i l'altra el compost PF9601N, un inhibidor de l'enzim monoamina-oxidasa B (MAO B), patentat i desenvolupat pels mateixos investigadors de la UAB i del CSIC, amb demostrat efecte neuroprotector en models experimentals de la malaltia de Parkinson.

La síntesi i disseny de la molècula han estat duts a terme per l'investigador del CSIC a l'Institut de Química Orgànica General (IQOG) José Luis Marco Contelles i per l'investigador del Departament de Fisioquímica de la Facultat de Farmàcia i de l'Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) Francisco Javier Luque.

L'avaluació biològica de la molècula que han confirmat com a potencial agent terapèutic en la malaltia d'Alzheimer ha estat duta a terme per la investigadora del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular i de l'Institut de Neurociències (INc) de la UAB, Mercedes Unzeta.

L'activitat bioquímica i el potencial farmacològic de la molècula han estat caracteritzats per Irene Bolea (UAB), mentre que la seva síntesi ha estat realitzada per Abdelouahid Samadi (CSIC), i els estudis de modelatge molecular van ser duts a terme per Jordi Juárez-Jiménez (UB).

Tots aquests investigadors treballen des de fa anys en el disseny, síntesis i avaluació biològica de noves molècules multipotents capaces d'interaccionar amb múltiples dianes cel·lulars afectades en la malaltia d'Alzheimer.

Després de moltes proves, han aconseguit la molècula ASS234, "que estimula la transmissió colinèrgica i monoaminèrgica, mostra un efecte antiapotòtic, antioxidant i és capaç de disminuir la formació d'oligòmers del beta-amiloide, disminuint el nombre de plaques d'amiloide en ratolins transgènics", han informat els científics.

Els assajos també han demostrat que l'ASS234 mostra un efecte positiu sobre la recuperació de la memòria a curt termini en ratolins lesionats amb escopolamina.

L'Alzheimer és un desordre neurològic amb elevada incidència en persones d'avançada edat que presenta una patologia neurodegenerativa complexa que comporta la pèrdua progressiva de la capacitat cognitives (memòria, llenguatge, aprenentatge) acompanyada de trastorns psiquiàtrics (ansietat, depressió, apatia, agressivitat).

Tot i que encara es desconeix la seva etiologia, les plaques senils, els cabdells neurofibril·lars, els danys oxidatius en diferents estructures cel·lulars i els baixos nivells del neurotransmissor acetilcolina són agents de gran rellevància en el desenvolupament d'aquesta malaltia.