Sis gironins inscrits al Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) de la Fundació Josep Carreras han fet efectiva la seva donació altruista de moll de l´os. Al programa REDMO, que coordina els trasplantaments de medul·la òssia de donant no emparentat amb el pacient, actualment hi ha inscrites 3.151 persones de la demarcació, gairebé 300 de les quals s´hi van afegir durant el 2014.
Per inscriure´s al REDMO, cal adreçar-se als centres de referència que té repartits per tot l´Estat i que en el cas de les comarques gironines, és a l´hospital Josep Trueta de Girona. Allà, s´extreu una petita mostra de sang al donant voluntari, que ha d´omplir un consentiment informat. Passats uns dies, una carta confirma la inclusió al registre, i queda disponible per a totes les cerques de donant compatible que s´iniciïn des de qualsevol registre de donants del món. I és que tres de cada quatre pacients que requereixen un tractament de medul·la òssia no disposen d´un donant familiar compatible.
El registre de la Fundació Carreras gestiona la base de dades dels donants voluntaris espanyols, s´encarrega de la recerca de donants compatibles per als pacients de tot l´Estat i coordina el transport del material donat des del lloc d´obtenció fins al centre de trasplantament. En tots els casos, la donació és completament anònima.
El cap del servei d´Hematologia Clínica de l´ICO Girona, el doctor David Gallardo, explica que el trasplantament de moll de l´os està indicat per tractar malalties canceroses de la sang, la més habitual de les quals és la leucèmia aguda, però no l´única. Consisteix a destruir la medul·la del malalt, productora de cèl·lules malignes, amb dosis altes de tractaments com la quimioteràpia i reemplaçar-la per una medul·la sana.
En alguns casos, com determinats limfomes o mielomes, és possible fer un trasplantament autòleg, un autotrasplantament que repobli el moll de l´os del pacient amb les seves pròpies cèl·lules mare. Però en el cas de les leucèmies agudes, especialment de mal pronòstic i amb possibilitat de recaiguda, s´opta pel trasplantament al·logènic, és a dir, el que prové d´un donant.
«Quan trobem un pacient amb una leucèmia d´alt risc, el primer que fem és mirar si hi ha compatibilitat amb els seus germans. Cada germà té un 25% de possibilitats de ser compatible amb el pacient», explica el doctor Gallardo. «Col·locant cèl·lules mare immunològicament actives del donant al cos del receptor, el trasplantament farà que tota la sang que es generi de nou sigui genèticament del donant i ajudi a eliminar les restes de la malaltia des de dins de l´organisme», assenyala l´hematòleg. En cas de no trobar un donant compatible dins la família, és quan es posa en marxa el registre de la Fundació Carreras.
La donació, recorda el doctor Gallardo, no comporta cap tipus d´efecte secundari per al donant, ja que el moll de l´os es regenera. En cas que fos necessària una segona donació -per exemple, per a un familiar o si el mateix receptor ho requerís de nou-, no hi hauria cap inconvenient.
Progenitors de l´hemopoesi
L'hemopoesi és la producció de sang, concretament de les cèl·lules sanguínies; així, els precursors o cèl·lules mare dels elements sòlids de la sang s´anomenen progenitors de l'hemopoesi. I és el que es trasplanta quan parlem d´un trasplantament de medul·la òssia. Calen uns dos milions de cèl·lules mare per cada quilo del pacient.
Tradicionalment aquests trasplantaments es feien amb moll de l´os, d´aquí el seu nom. El donant, explica Gallardo, passava pel quiròfan i, sota anestèsia general o epidural, se li extreia medul·la de la pelvis amb puncions.
«Aquest procediment, però, cada cop es fa servir menys i s´opta per la donació de sang perifèrica, més senzilla i ambulatòria», afegeix l´hematòleg. Més del 60% de les donacions de l´any passat es van fer a través d´aquesta opció, que consisteix a estimular amb fàrmacs les cèl·lules mare del donant perquè passin al torrent sanguini. Un cop circulen per les venes, a través d´un circuit similar a la diàlisi, s´extreu sang, es «centrifuguen» aquestes cèl·lules mare i el líquid torna a l´organisme.
La tercera opció és el trasplantament de la sang de cordó umbilical, que s´obté en el part. Els bancs tipifiquen les reserves recol·lectades a les maternitats segons la compatibilitat i es fa servir com a font, sobretot en nens, perquè és una qüestió de pes.«Per al nen és més fàcil que les cèl·lules mare que hi ha en un cordó siguin suficients, en l´adult, depèn». «És una font molt vàlida, però és cert que cada cop tenim noves alternatives de tractament», conclou.
