El director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, creu que la probabilitat que hi hagi un altre contagi de diftèria és «mínima» perquè la major part dels nens i adults han estat vacunats de la malaltia. Tot i això, Padrosa recorda que s'han de deixar els 10 dies «de cautela» per poder assegurar-se que no es diagnostica cap nou cas després del del nen d’Olot de sis anys que continua ingressat a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona en estat molt greu. El cas del menor olotí, que no havia estat vacunat, és el primer que es diagnostica a l’Estat des del 87 i a Catalunya des del 83.
Per Padrosa, cada hora que passa «va a favor» perquè «no passi res més» i vagin passant els dies de cautela necessaris perquè el contagi d’un altre individu sigui evident i va destacar que la majoria de nens han estat vacunats i per tant «es pot frenar».
En aquest sentit, l’Agència Catalana de Salut Pública s’ha desplaçat a Olot per prendre mostres i vacunar més de 150 persones -entre elles, la germana, els pares i avis del nen- que han tingut contacte amb la criatura per poder descartar possibles nous casos. El centre d’atenció primària d’Olot s’està encarregant de posar els recordatoris vacunals a les persones de l’entorn de l’infant.
L’alcalde en funcions d’Olot, Josep Maria Corominas, va voler donar un missatge de tranquil·litat i va explicar ahir que l’Ajuntament va propiciar dimarts una trobada entre els pares del centre on estudia el nen, l’escola Cor de Maria d’Olot, pediatres de l’hospital de la Garrotxa i epidemiòlegs del Departament de Salut per informar-los del que s’estava fent.
El debat sobre la vacunació
Per Padrosa, un cop s'ha donat aquesta situació, cal fer una reflexió i analitzar la situació per saber les causes d'aquest contagi. Deixa en mans de l'Agència de Salut Pública el fet de valorar la possibilitat de fer algun tipus de crida perquè les famílies segueixin els calendaris de vacunació establerts pels experts, però reconeix que fixar-ho com a obligatori és obrir un debat més enllà en què hi juga un paper importat la voluntat personal, que preval.
I és que el fet que els pares del nen decidissin no vacunar el seu fill, ha reobert el debat sobre la vacunació i ha fet aflorar que cada vegada hi ha més famílies reticents a posar vacunes.
El ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, va advertir que «comença a haver-hi un discurs perillós contra la vacunació» que no es basa en evidències científiques i va assegurar que «és irresponsable no vacunar». Segons Alonso, aquest cas «ha d'ajudar a conscienciar els pares que «ha de vetllar pels drets dels nens i que sempre està per damunt l'interès superior del menor».
També el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, considera que els pares que decideixen no vacunar els seus fills actuen de manera «irresponsable i insolidària» perquè no només no protegeixen els seus fills sinó que posen en perill la salut de tota la comunitat.
«Vanalització, relaxació i introducció d'elements ideològics que no tenen res a veure amb la pràctica clínica i l'evidència científica ens pot fer retrocedir al segle XIX», va advertir.
En la banda oposada, l'Associació d'Afectats per Vacunes (AxV) va denunciar una falta d'informació clara i completa sobre la composició dels tractaments d'immunització i els riscos de salut que poden tenir.
