ENTREVISTA · Eva Millet

«Hem de recordar que el nostre fill pot ser assetjat, perň també assetjador»

Periodista. Autora d'un llibre sobre paternitat. Aquesta professional del periodisme i mare de dos fills acaba de publicar «Hiperpaternidad, del modelo mueble al modelo altar»

24.02.2016 | 07:09
«Hem de recordar que el nostre fill pot ser assetjat, perň també assetjador»

a Millet (Barcelona, 1968) es va llicenciar en Periodisme. Va treballar a The Guardian i a la BBC de Londres. Es va casar amb un anglès. Té un fill i una filla. És col·laboradora habitual del magazín dominical de Diario de Mallorca, a més d´autora del bloc educa2.info. Acaba de publicar Hiperpaternidad, del modelo mueble al modelo altar, en el qual s´aborda, des de la ironia, la sobreprotecció dels nens i fenòmens com els «pares troll».

Quants fills són suficients?
Els que un es vegi preparat per tenir i portar, però avui es planifica en excés. Abans de l´embaràs, es busca en quina universitat estudiarà i a què es dedicarà. Cal anar una mica sobre la marxa.

Entre abusos sexuals i assetjament escolar, no estan els temps per denigrar la hiperpaternitat.
Quan surten notícies com la dels Maristes de Barcelona, et quedes morta de por, però la majoria d´abusos es produeixen en l´àmbit de la família.

Quina és la seva recepta?
No cal posar-se en contra del món sinó informar els fills, des de molt petits, que el seu cos és seu, i que hi ha unes parts íntimes que han de saber anomenar i que ningú té dret a tocar-les. La prevenció.

El noranta per cent dels nens pateix «bullying» en algun moment de la seva vida.
Quan érem petits, no es parlava d´aquest tabú. És bona la sensibilitat i que l´assetjament estigui a sobre de la taula, però tres nens de Primària han estat expulsats a Girona i els pares han amenaçat de denunciar l´escola. Hem de recordar que el nostre fill pot ser assetjat, però també assetjador.

Anem amb el seu cas particular.
No sóc una hipermare, però el concepte flota. Tendim a l´atenció i la supervisió perpètues, els problemes dels teus fills són els teus problemes. Ens sentim íntegrament responsables, al cent per cent.

La deuen haver acusat de deixadesa.
Alguna vegada que s´ha presentat una situació bel·ligerant en les associacions de pares, i com que jo estava a favor del diàleg, m´han deixat anar un «tu no et preocupes per l´educació dels teus fills».

És que desatens el nen i va a un espectacle de titellaires proetarres.
Ja, aquest és un altre tema. S´hauria de revisar la condescendència i la baixa qualitat dels espectacles per a infants, que serien inconcebibles a Anglaterra. Volem crear supernens que parlen set idiomes als cinc anys, i descuidem aspectes més pràctics com aprendre a cordar-se les sabates.

Avui dia, a ningú se li ocorreria tocar a un nen amistosament.
Els fem massa cas, en el llibre parlo del pare guardaespatlles, que no permet que toquin el seu fill a l´espatlla. A Nova York, aquest gest pot suposar la intervenció de la policia.

Els adults han passat de còmplices a enemics dels professors.
Els professors ho passen malament, a l´escola hi ha una desconfiança brutal. Els pares creiem els fills i no el seu professor, el descontentament es multiplica per WhatsApp. Ens hem de relaxar tots una mica.

La hiperpaternitat és un vici matern?
També és patern. El pare fa servir generalment la creació del futur Messi i la futura Serena Williams. En categories inferiors esportives, aquests pares arriben a insultar, a cridar o a agredir entrenadors i àrbitres.

Gore Vidal se sorprenia que es poguessin tenir fills sense titulació.
Una amiga meva deia que «els meus pares haurien d´haver passat un examen abans de tenir-me», però si ens ho penséssim gaire ningú tindria fills i s´extingiria l´espècie.

Quant de temps pot estar sense pensar en els seus fills?
Poc, Poc. Te´n vas de cap de setmana romàntic i acabes parlant d´ells. No obstant això, no veig normal estar tot el dia darrere del nen, sobreprotegint-lo.

Quin resultat té tanta vigilància?
Una generació de nens amb més pors que mai. En el llibre parlo del cas d´una nena que va estar deu anys sense estirar la cadena del vàter perquè li feia por el soroll que feia. Els pares ho feien per ella.

Tota nena és educada per ser Letizia?
Quin horror, ni jo ni moltes mares som així, però es respira en l´ambient que per triomfar has d´estar bona i ser moníssima des de nena. Juguen a ser models, fan posats. La bellesa ho és tot.

Què són els «pares troll»?
Són els que ara creen mal rotllo a les xarxes socials de l´escola. Són especialistes a sembrar discòrdia, molt nocius.

S´ha de pagar el silenci dels nens?
La paga setmanal és adequada a partir de certa edat, uns dotze anys. No n´era partidària, però ho he fet i funciona. Els ensenya el valor dels diners, seria fantàstic que a canvi poguessin fer algun treballet.

Anem cap a una societat d´«adolescents» que mai maduren?
Sí, jo ho veig en els polítics. Uns egos enormes, ningú vol cedir ni una mica, tots tenen raó.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema