el moviment d'"indignats" de Girona no afluixa. Al contrari, ahir al vespre, prop d'un miler de ciutadans van reunir per seguir protestant contra el sistema polític actual i econòmic. I un avís: Avui, jornada de reflexió tornaran a concentrar-se en massa per repetir la protesta.

El dia havia despertat amb una vintena de joves acampats a la plaça Catalunya. Alguns havien dormit en tendes de campanya. Altres directament a l'aire lliure amb matalassos. A poc a poc van anar organitzant el campament improvitzat. Van organitzar una mena de biblioteca i un punt de recollida de firmes de suport al moviment. N'acumulaven un bon grapat. També demanaven la col·laboració ciutadana per obtenir aliments.

L'enigma era saber si al vespre, a les vuit, la resta de gironins tornarien a aplegar-se. I efectivament, a poc a poc, primer amb timidesa van anar concentrant-se a l'entorn de la plaça. Es podien llegir pancartes amb lemes curiosos, divertits, originals o extrets de protestes d'altres punts de l'Estat: "Que governin les putes. Els seus fills ens han fallat", "Poc pa per tant de xoriço", "Mossos, a la jornada de reflexió no ens pegueu massa fort que la sanitat pública està col·lapsada"... Fins i tot, es podia llegir alguna crida a la vaga general.

Un jove amb un megàfon va convocar els reunits a concentrar-se a la plaça del Vi. Allà es va poder comprovar la força del moviment. Eren més que el dia anterior, quan molts curiosos havien tret el cap per veure què passaria. Hi havia famílies, parelles, gent amb bicicleta, gossos, disfresses. S'olorava història. Van començar els càntics, els crits de protesta, les segudes i els silencis.

Un altre jove amb un altre megàfon, més gran que el de la plaça Catalunya, va cedir l'aparell a tothom que ho desitgés per tal que la ciutadania pogués expressar-se amb total llibertat. Desenes de persones van dir la seva. Entre els participants a aquests parlament espontanis també hi havia algun conegut gironí habitual en les protestes, com el pidolaire Cèlio o el restaurador Pere Mià. Però la immensa majoria, anònima que explicava el seu punt de vista de tot plegat. Tots aplaudits sorollosament per la plaça del vi, on la multitud seguia els parlaments asseguda. "Ells han causat la crisi i ara volen que els salvem!!". Una de les intervencions més aplaudides va ser la d'un jove que va demanar que "els polítics, si no saben fer bé la seva feina que vagin a l'atur també". Ell hi està apuntat. Parlaven immigrants que se sentien catalans. Es feien crides a revolucions pacífiques. Es recitava Mario Benedetti. Es cantava a la unitat del poble.

A les onze de la nit tocava assemblea. Els concentrats van decidir novament passar la nit a la plaça Catalunya. No es va deixar gravar als mitjans de comunicació. Desafiaven així la decisió de la Junta Electoral que havia prohibit les acampades i les concentracions a partir de la mitjanit. La consigna era quedar-se a dormir pacíficament. En tancar aquesta edició no s'havia produït cap incident, tot i que els concentrats estaven disposats a ser desallotjats cívicament.