Tenen clar que cal retallar, ho han assumit davant l'evidència de la caiguda de l'activitat econòmica, però no estan d'acord que hagin de pagar el que ells creuen que són justos per pecadors i reclamen una forma diferent de gestionar la crisi. Ahir van ser un miler els manifestants que, entre alumnes de la UdG i estudiants de batxillerat de diferents instituts de les comarques, van participar a la manifestació en defensa de la universitat pública i de qualitat, amb un recorregut que va unir, sense incidents i sempre en un to alegre i de reivindicació, el campus de Lletres (Barri Vell), amb el de Ciències (Montilivi), passant pel campus de Medicina (Emili Grahit). Va ser una protesta amb pocs professors i pocs treballadors, i la policia només es va deixar veure per regular el trànsit rodat.

Els manifestants van demanar la dimissió de la rectora de la UdG, Anna Maria Geli, i van proferir crits com ara "contra la tisora, pedra, pedra, pedra!" o "buideu les aules, ompliu els carrers!". Lluïen pancartes de contingut ideològic, que associaven indefectiblement capitalisme amb crisi, però altres tenien un to molt més lúdic i creatiu: "Si us feu els suecs, ens farem els grecs" o "si retallar és pel bé de tots, me la (re)tallo i em faig monja!

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, un dels convocants, reivindica la congelació de taxes, cap acomiadament de docents, la dimissió de la rectora i l'absolució dels encausats arran dels aldarulls del passat desembre.

La concentració es va produir a les 12 del migdia a la plaça de Sant Domènec, davant el rectorat, i va sumar més de cinc-centes persones, xifra que es va anar incrementant al llarg del recorregut. "Ja n'hi ha prou que ens prenguin el pèl amb un sistema educatiu que va contra nosaltres i el nostre futur", es podia escoltar entre els manifestants. Una estudiant indignada va explicar al periodista Raül Muxach que anava rere la pancarta perquè "quan t'acabes assabentant que el gerent està cobrant 100.000 euros l'any i que el vicegerent està cobrant 70.000 eurosÉ com és possible que uns professors associats cobrin uns 300 euros al mes?", deia.

A través dels carrers de Barri Vell es va anar baixant cap a la Rambla i d'aquí fins a l'edifici de la Generalitat, a l'avinguda Pompeu Fabra, punt de lectura (a les 12.50h.) del manifest per recordar que cal lluitar perquè no s'esfondri el sistema públic, ja que "els dirigents de les universitats no s'han esforçat a evitar-ho". "Volem que ens informin i volem decidir", reivindica el text, llegit per una estudiant. El manifest també recorda els fets del desembre: "La rectora sempre parla de diàleg però (...) més de vint persones ferides i tres detinguts hauran d'enfrontar-se a un procés judicial".

La corrua va tornar a arrencar cap a Infermeria. Des de la porta d'un basar del carrer de la Rutlla, dos rostres asiàtics van mirar astorats passar tanta gent però cap client. Els manifestants es van fer sentir de valent a Infermeria i van recórrer els intestins de l'edifici, evitant la cinquena planta -la dels cadàvers per a pràctiques-, com va fer notar algú que sabia de què parlava.

A partir d'aquí es va remuntar la costeruda avinguda de Lluís Pericot, on dos homes de mitjana edat i amb aspecte d'executius van deixar anar: "Si aquests ens han de pagar la jubilació, anem bé!". En aquest punt els manifestants ja es comptaven pel nombre d'un miler, molts d'ells joveníssims, amb la motxilla a l'esquena que delatava la seva procedència de l'institut. Algun d'ells va expressar missatges de solidaritat amb "els companys de València" víctimes d'una dura càrrega policial fa uns dies.

A les 13.50 hores, la multitud va irrompre a Montilivi per pentinar les diferents facultats i instal·lacions, començant per Ciències, la Biblioteca, Dret i Econòmiques. Era ja tard i s'havien acabat les classes, de manera que la intenció de recol·lectar nous efectius va resultar fallida. Aquí fins i tot un trio de grallers va posar melodia a la divertida protesta, pel que fa a les formes.

Són les conseqüències d'uns anys viscuts en l'abundància gràcies al diner fàcil del crèdit, un préstec que ara no se sap com retornar. Els que han de pagar la factura es revolten perquè sempre toca pagar als mateixos i els que cometen els excessos són també sempre els mateixos.