Els bons amics del Baix Empordà saben que, parlant, mai distingeixo l'Alt del Baix, sempre em refereixo a l'Empordà genèricament, com un tot. A vegades s'empipen, i riem. D'altres cops haig de fer front a la diatriba que sempre juga a favor seu: "Allà dalt -diuen-, tot pelat: roca i terrer, pura pedra, sòl esquistós". Hi contraposen les frondoses pinedes que es desmaien arran de mar, nervioses. I tenen raó, la postal queda bonica. La labor centenària -que no mil·lenària- de plantar pins de la carena fins a la riba, desenganyem-nos: resulta. Resulta molt, dóna contrast a la diapositiva, fa de fulletó agraït. Per molts anys. Aquí, en canvi, el lirisme ve condicionat per la nuesa. Tenim bosc espès d'alzines i suros cap a l'interior. Si t'enfiles, castanyers, faig i quatre avets. I pins també, és clar. Quatre pins de planter postmodern, educats, aliniats, carregats de pinya borda, amb un bon tou d'agulles de pinassa als peus. Quatre pins que són pocs... o, potser, són massa.

Fa de mal assenyalar amb el dit, quan a la foresta els tions i les brases encara fumen. Tanmateix, maleïts pins, maleïda resina. Malvinguda moda de conrear còctels molotov a escala silvestre només per al gaudi de la vista perquè són verds tot l'any i perquè creixen ràpidament. Un pi és una tiara, una metxa amb la llengua fora, un explosiu perillós. Arriba juliol o agost i a bodes em convides. Passa un desgraciat, llença una burilla i ja hi som pel tros! Resulta curiós contemplar, en una passejada serena pels camins de l'espectacle pirotècnic, com les cendres i el socarrim dibuixen rectangles, quadrilàters, polígons més o menys regulars: allà on hi havia una pineda, tot negre; si la flora era més autòctona, quatre fulles socarrimades; si el tros era un olivet o una vinya, el foc hi ha passat pel damunt com si res. Fa com la mania d'erigir vegetació davant mateix de la porta de casa. On s'es vist un mas o qualsevulla casa de pagès sense un bon marge net i clar! Només les segones residències capricioses se la juguen inconscientment amb les branques entrant per la finestra. I ja hi tornem a ser.

Juguem amb foc, el desafiem. Oblidem que l'autèntica previsió parteix de la rel i de la soca.