Les matemàtiques dels èxits musicals

Quines matemàtiques s´amaguen darrere un èxit musical? Hi ha alguna fórmula secreta que ens permeti crear una cançó que sigui un "boom"

12.05.2012 | 11:05
Les matemàtiques dels èxits musicals
Les matemàtiques dels èxits musicals

Quines matemàtiques s´amaguen darrere un èxit musical? Hi ha alguna fórmula secreta que ens permeti crear una cançó que sigui un "boom" o això només depèn de factors aleatoris i ambientals? Existeix realment una definició absoluta d´èxit musical? Un grup de la UdG inicia un projecte de recerca per trobar respostes a aquestes preguntes.

Girona, 7 de novembre de 2011. Un equip d´investigadors de la Universitat de Girona (UdG) ha iniciat un projecte per definir a priori el potencial d'èxit d'una cançó i ajudar el sector discogràfic en la presa de decisions. El Laboratori de Gràfics i Imatge (GIlab) aplicarà un conjunt de mesures provinents, principalment, de la Teoria de la Informació. Encapçalats pel Dr. Mateu Sbert, els investigadors partiran de la caracterització d'una cançó a través del seu espectrograma i faran servir tota la informació musical disponible sobre la seva melodia, tonalitat, tempo, etcètera.

La música no és infinita
En música, tot sovint pensem que el nombre de melodies possibles podria ser infinit. Estrictament parlant, és així. No obstant, el conjunt es redueix dràsticament si ens centrem en melodies 'acceptables' per a l'ésser humà. A més, si ens concentrem en música popular, ens trobem davant d'un fet sorprenent: podem generar la majoria de cançons dels últims 30 anys fent combinacions d'uns pocs patrons matemàtics. Aquests patrons no són fixos però són prou clars com perquè segueixin distribucions de probabilitat relativament simples.

El grup de recerca GIlab té evidències que l'entropia –la magnitud que mesura la informació continguda en un flux de dades– és clau en el procés de creació d'una obra musical. Durant els últims anys, el ventall d'aplicacions del concepte d'entropia ha crescut en molts camps de la ciència. De fet, aquests investigadors de la UdG són els mateixos que ja van aplicar, amb èxit, la seva teoria en obres pictòriques d´art.

Èxit musical
Els investigador asseguren que és impossible predir al 100% si una cançó serà un èxit perquè no només depèn de l'obra en si, sinó de com es promociona i de molts altres factors ambientals. Però hi ha evidències que demostren que els ingredients matemàtics per a crear un èxit realment existeixen. "D´alguna manera, el nostre cervell ´ho sap´ i la nostra tasca serà traduir-ho al llenguatge matemàtic", explica un dels investigadors del projecte, Javier Garcia. La cançó, finalment, serà un ´hit´ o no depenent de la interacció de l'obra amb l´entorn.

L´entorn no és només el públic. Hi ha més factors: el mateix artista o grup, la discogràfica, la coherència del missatge de la lletra amb la imatge de l´intèrpret, el moment en què és llançada al mercat o la producció i arranjaments, entre altres exemples. Així doncs, és clau separar les fases per les quals una cançó ha de passar fins a arribar al gran públic. La primera fase és l´estructura matemàtica del tema. La segona fase és la interacció de la peça amb l´entorn.

Simulant compositors
Javier Garcia assenyala que un dels objectius del projecte és simular un compositor. "Imaginem que volem compondre una cançó a l'estil de Coldplay o que ens agradaria predir quin tipus de cançó seria susceptible de ser composta per aquesta banda britànica. Doncs, en principi, això seria possible. Només cal esbrinar quines combinacions dels patrons base són els preferits a l'hora de compondre les seves cançons", explica l´investigador. Segons ell, això obre les portes a un camp "fascinant". Si l´estudi té èxit, es podrà compondre una melodia que fusioni, per exemple, el tipus de composició d´U2 amb el d´AMARAL i sentir com sonaria.

El grup GILAB de la Universitat de Girona forma part de la xarxa TECNIO. Aquesta xarxa, reconeguda per ACC1Ó uneix als principals agents de recerca aplicada i transferència de tecnologia de Catalunya.

El seu projecte s´anomena Modelització Matemàtica dels Èxits Musicals (MATMUSIC) i està finançat pel programa EXPLORA, una iniciativa del Ministeri de Ciència i Innovació per promoure la curiositat científica i la gosadia intel·lectual en recerca. EXPLORA finança propostes imaginatives, honestes, serioses i radicals la viabilitat de les quals té un risc, però existeixen indicis que justifiquen escometre la recerca utilitzant una metodologia científica. El programa no pretén l´èxit de la proposta sinó, més aviat, es busca indagar en nínxols intel·lectuals que poden portar a descobriments radicals.

MATMUSIC, que ha rebut 50.000 euros per part del Ministeri, és un projecte desenvolupat pels següents investigadors:

- Mateu Sbert Casasayas, llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de València i en Matemàtiques per la UNED, doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya i catedràtic de Llenguatges i Sistemes Informàtics a la Universitat de Girona. La seva recerca se centra en l'aplicació de tècniques de Monte Carlo i Teoria de la Informació als Gràfics per Ordinador i al Processament d'Imatges.

- Miquel Feixas Feixas, llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya i professor titular de Llenguatges i Sistemes Informàtics a la Universitat de Girona. La seva recerca se centra en l'aplicació de Teoria de la Informació als Gràfics per Ordinador i al Processament d'Imatges.

- Anton Bardera, enginyer de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya, doctor per la Universitat de Girona i professor col·laborador de Llenguatges i Sistemes Informàtics a la Universitat de Girona. La seva recerca se centra en l'aplicació de Teoria de la Informació al Processament d'Imatges.

- Javier García, llicenciat en Físiques per la Universitat de Barcelona, especialitzat en computació quàntica i xarxes neuronals. Músic, cantant i compositor. Realitzador de vídeo-clips, especialitzat en recreació d'entorns virtuals. Professor associat de la Universitat de Girona i investigador en el Grup de Sistemes Complexos de la Universitat de Girona.

Més informació: javier.garcia@udg.edu

UDG

Les sis dobles titulacions de la Universitat de Girona
Les sis dobles titulacions de la Universitat de Girona

Les sis dobles titulacions de la Universitat de Girona

La UdG ofereix el curs 2013-2014 una possibilitat de formació més completa per a un mercat laboral...

La UdG descobreix un nou material per tractar aigües contaminades amb benzines

La UdG descobreix un nou material per tractar aigües contaminades amb benzines

Investigadors del Laboratori d'Enginyeria Química i Ambiental treballen conjuntament amb un centre...

Patenten un mètode que millora el mesurament continu de glucosa en pacients diabètics

Es tracta d'un nou algoritme de calibratge que han desenvolupat juntament amb investigadors de la...

La UdG oferirà per primera vegada sis dobles titulacions

La UdG oferirà per primera vegada sis dobles titulacions

Anna Maria Geli assegura que «no podem ni volem» assumir una retallada superior al 2% en el...

Enllaços recomanats: Premis cinema