Sent pràctics es pot resumir el partit d'ahir dient que ja és història. No només perquè ja ha passat, sinó perquè en els últims anys cap equip havia guanyat a la Unió Esportiva Llagostera Costa Brava amb la contundència que ho va fer ahir l'Alcorcón. Una visió pràctica pot ser veure el resultat (6-1) com una dada vàlida per a les estadístiques. La realitat, però, és que amb la desfeta al Municipal de Santo Domingo els gironins queden tocats. Al vestidor únicament Jorge Garcia recordava haver encaixat una golejada d'aquesta duresa en la seva carrera com a futbolista professional. Oriol Alsina si va apuntar al final que, fa sis temporades, el Llagostera ja va perdre per 6-0 amb l'Hospitalet, però matisant que allò no va ser com això.
No parlar del partit és estalviar temps i paraules del tot innecessàries. A Alcorcón només hi va haver un equip sobre el terreny de joc. I davant seu onze jugadors vestint una mateixa samarreta. Res més. Ni rastre de l'esperit competitiu, de l'orgull i l'empenta que ha situat un equip modest entre els grans. Sovint la història s'escriu a base de victòries i èxits, però també de derrotes i fracassos. I al Llagostera, potser, li feia falta una d'aquestes.
