i l'àrbitre, ni les lesions, ni la mala fortuna. Ahir no van fer falta excuses a Palamós perquè el Llagostera va firmar una primera part de cine per liquidar l'Alcorcón en 45 minuts gràcies a un hat trick de Natalio, convertit per una tarda en el Leo Messi del conjunt blaugrana. L'equip d'Oriol Alsina va ser tan superior als madrilenys que els va repassar com i quan va voler. El Llagostera s'agafa a la permanència i, la veritat sigui dita, tot i que l'objectiu continua sent molt difícil, jugant com ahir qualsevol cosa és possible. Ja ho canten els Di-Versiones a l'himne del club: "Ho somiem, ho fem". La permanència ha passat d'estar a vuit punts a cinc.
Si ho diu Natalio, no li ho discutirem pas. "Ha sigut el partit somiat", va assegurar als vestidors una vegada rere una altre, mentre els periodistes feien cua per entrevistar-lo. El Llagostera no té gaire temps per perdre. Té més aviat pressa. I ahir des del primer minut es va veure sobre del camp que uns, els locals, anaven amb dues marxes més que l'Alcorcón. Pitu, amb un magistral llançament de falta als quatre minuts de joc, ja hauria pogut obrir el marcador però es va trobar amb una extraordinària resposta del porter Dani Jiménez, que tornaria a ser protagonista dos minuts després, traient també de forma miraculosa una xilena mil·limètricament caligrafiada per Juanjo després d'una centrada per la dreta de Natalio. Els madri?lenys van treure's una mica la son de les orelles i també van tenir les seves aproximacions a l'àrea de René (sobretot una acció d'Óscar Plano en possible fora de joc que, sol davant del porter, va quedar sense angle per rematar i va enviar la pilota al lateral de la xarxa després de driblar-lo).
No hi va haver més Alcorcón, a partir d'aquell moment, i si molt Llagostera que, amb el ganivet ben esmolat a la mà, no va desaprofitar la tercera gran ocasió que va tenir per encarrilar la victòria i el festival particular de Natalio. En dos minuts l'exdavanter del Numància va fer de killer, primer defininint a la perfecció una centrada de Ríos i després aprofitant una pilota servida per Juanjo, que va col·locar al fons de la porteria de Dani Jiménez. Muñiz se'n feia creus de tot plegat des de la banda i no li va tremolar el pols per, a la mitja hora, moure la banqueta. Toribio i Óscar Plano van ser els damnificats per donar entrada a Máyor i Pastrana... però ni així. Natalio va aprofitar una errada del porter Dani Jiménez a sis minuts del descans per prendre-li la cartera i fer el tercer. Un hat trick, el segon de la seva carrera, en 13 minuts. Els més optimistes a la grada es fregaven les mans pensant que, qui sap, potser el Llagostera seria capaç de capgirar l'average amb els madrilenys. Si a Santo Domingo van ser els madrilenys els qui van passar per sobre dels blaugrana (6-1) en un exercici d'eficàcia brutal, ahir va ser el Llagostera qui va cruspir-se l'Alcorcón en una primera part per emmarcar.
La feina estava feta. La segona part va ser una història diferent, amb un Llagostera ben posat al camp que seguia manant per la incompareixença del rival, tot i que generant menys perill a l'àrea rival. L'Alcorcón ho va aprofitar per acostar-se tímidament a l'àrea de René. El 3-1 segur que hauria pogut posar la por al cos als locals, no pas pel joc, sinó perquè quan estàs amb l'aigua al coll qualsevol petita cosa et pot fer trontollar. René va haver de fer un parell de bones intervencions en accions de David i poca cosa més. En canvi sí que va tornar a trobar el gol el Llagostera, en una jugada que va culminar Fofo després d'una magnífica passada de Marcos Tébar entre els centrals. Per si de cas, Alsina havia donat entrada a Emilio Sánchez una estona abans, amb l'objectiu de no perdre el control del mig del camp.
I així, entre aplaudiments, somriures i gols, va passar la tarda a Palamós. El partit somiat. El que ha acostat el Llagostera a cinc punts de la permanència donant-li vida nova a 11 jornades per al final.
