Què és l'espai públic? En què s'estan convertint les ciutats? L'antropòleg Manuel Delgado, a Girona, convidat per Ser.Gi, contesta aquestes i altres questions.

Per què en diuen esponjar quan volen dir gentrificar?

Per aquestes coses del llenguatge que pretén ser políticament correcte i en realitat serveix per emmascarar la realitat. En diuen amor quan volen dir sexe.

Què és la gentrificació?

De fet és un anglicisme i potser hi hauria termes més adients en català. Però per entendre'ns: és la substitució d'una població de classes populars per una de classe mitjana o alta.

Com es pot aconseguir, això?

Canviant el look del barri, revaloritzant així el sòl perquè hi vagi a viure una altra gent, que es pot permetre pagar-ho. Sol ser gent d'esquerres que ha prosperat però considera que no quedaria bé viure a la part alta.

Em sona, em sona. Així, darrere els projectes per "posar guapa" una ciutat hi ha interessos econòmics?

És clar, i no només amb la gentrificació. Existeix també la tematització, que converteix el barri en una caricatura d'un episodi pressumptament històric.

Algun exemple?

A Girona tenen vostès un exemple ?exuberant: el barri jueu. En què s'ha convertit el centre històric de Girona!

En què?

La impressió que en rep qualsevol persona que vingui de fora és que tot plegat és una mena de decorat. Un lloc per circular-hi turistes i ciutadans guais. Amb bars i botigues guais.

A Salt n'han pres nota: hi ha un projecte per enderrocar 600 habitatges i rehabilitar-ne 1.200.

Es tracta de fer qualsevol cosa menys habitatges socials, perquè també s'omplirien de pobres. I això no interessa, perquè es pretén fer veure que s'ha complert el somni de la prosperitat col·lectiva, de la democràcia. Com a molt, interessen uns pocs immigrants que donin un sabor multiètnic, que això ven. Però no gaires.

Cap on van les ciutats?

La ciutat serà per a aquell que pugui pagar-la. Exclourà els que siguin considerats insolvents. O indesitjables per la raó que sigui, inclús estètica. Les ciutats no tenen res més que la seva imatge, ja no produeixen res.

Qué preneten els ajuntaments actuals amb les ciutats?

Vendre-les. Només són un negoci. Vendre-les a promotors, a multinacionals de l'hostaleria, als promotors turístics... Literalment, vendre-les.

El veí on queda?

Depèn del veí. Si està a l'alçada del producte, se'l deixa estar i inclús se'l pot exhibir.

I el veí pobre?

Ni es contempla la seva existència. Es tracta d'erradicar els pobres, però no la pobresa. També s'erradica la lletjor, la vellesa, tot allò que pugui desmentir l'ideal del producte comercial que són avui les ciutats.

O la prostitució.

L'únic que volen les ciutats amb la prostitució és ocultar-la, portar-la a l'extrarradi. La lluita no és contra la injustícia que implica la prostitució, sinó contra que es vegi.