Advocat de professió, és també president de la societat d'inserció Brot, del qual forma part el restaurant Ocells Perduts, un model d'empresa social que beu de la idea de la "democràcia econòmica vers una alternativa al capitalisme", un treball d'acadèmics i professionals de l'economia cooperativa, de la banca ètica o dels moviments de consum responsable.

Què és la democràcia econòmica?

És la capacitat de generar riquesa amb la possibilitat que tots els que la generen se l'apropiïn. A més, no hem de delegar la salvació econòmica en ningú que ens pretengui tutelar. Volem que tothom pugui generar riquesa a canvi de la participació que li toca per aquesta riquesa que genera.

Què planteja el grup?

Reflexions des de nous postulats, abandonar esquemes doctrinals previs, ja sigui de capitalisme, marxisme, socialisme... Per això, John Rawls crea tot un sistema teòric per esbrinar què és just i què no en una societat democràtica per evolucionar cap a un model de democràcia econòmica.

I què és just i què no?

Rawls accepta de base que hi ha una loteria social -nivell econòmic o cultural- de la mateixa manera que hi ha una loteria de naixement -si ets alt o baix-. Diu que l'àmbit públic no pot imposar una igualtat forçosa. Per tant, quin és el límit d'intervenció de l'Estat?

La nostra llibertat personal, no?

Exacte. Rawls assumeix transitòriament les desigualtats que incrementen la riquesa global de la societat sempre que aquella millori la condició de qualsevol dels més desafavorits. Si imposem una solució igualitària, el que té capacitat creativa de desplegar riquesa no ho farà.

Quin és el límit?

Hem de confiar en la societat civil que ella mateixa generi elements de justícia i redistribució de la riquesa, com amb la banca ètica, empreses cooperatives, etc.

La crisi ens ha tocat la cresta?

Ha posat de manifest que el model de desenvolupament humà dins el sistema socialdemòcrata o lliberal no està donant satisfacció a l'individu. El ciutadà, amb l'excessiva dependència de l'Estat ha deixat de generar actituds de supervivència. Ha delegat el que com a ésser humà hauria de fer per si mateix.

Som esclaus del sistema?

El sistema ens ha fet més còmodes.

I hem perdut la identitat?

El que hi ha és deixadesa de funcions. La mantenim però no la fem servir.

Amb egoisme i individualisme...

És cert que la nostra societat cada cop proporciona més solucions individuals a problemes existencials reduint la seva capacitat per forjar models únics de personalitat. No considera tant l'home com a ser productiu sinó creatiu.

Qui portarà el canvi, els polítics?

Ells intentaran donar solucions, i s'han de donar perquè encara no hi ha força social suficient per establir-ne d'altres. Però si alguna cosa hem après al final del segle XX és que les revolucions no porten al lloc pretès i les evolucions en règims democràtics porten al progrés humà. La societat civil serà la protagonista d'aquest canvi.

Potser anem una mica perduts...

Estem en un moment d'incertesa, però precisament per això hem de treballar més sobre els autèntics valors de l'ésser humà.