En tot aquest procés preelectoral, esquitxat per torbonades polítiques, podem perdre de vista el mal que ens assetja des de fa anys i que es diu injustament «corrupció». Val la pena fer recompte de les quantitats conegudes i robades fins ara, per prendre consciència de la magnitud del delicte i dels delinqüents. Bárcenas, 47 milions d'euros; Urdangarín, 2,3 milions; Operació Púnica, 7,5 milions; cas Gürtel, 120 milions; EROS Andalusia, 152 milions; cas Pujol, 1.800 milions; cas Malaya, 2.600 milions; targetes black de Bankia, 15 milions. El total frega els 5.000 milions sota la connivència d'un sistema pervers que, en el millor dels casos, va mirar cap a un altra banda.

En aquesta relació no figuren els 100 mil milions d'euros que ens va costar el rescat de les Caixes. Mentre tot això succeïa, el Partit Popular retallava obscenament el pressupost de les universitats, dels hospitals públics i dels centres educatius adduint que s'havien malgastat els diners en èpoques anteriors. La indefensió impregnada de ràbia creix davant l'evidència que la major part dels executors de tot aquest empobriment encara no s'han assegut davant el jutge.

No consola saber que no som l'únic país que pateix aquesta plaga. El resum de la principal enquesta global realitzada a 107 països per Transparency International recull que 1 de cada 4 ciutadans enquestats assegura haver pagat suborns. El mateix estudi confirma el que ja imaginàvem, que les els cossos de policia i els partits polítics són les institucions més corruptes. El costat positiu és que 9 de cada 10 ciutadans estan disposats a prendre mesures per evitar-ho. Espero trobar-me entre aquests nou.