15 de desembre de 2017
15.12.2017

Una anatomia coral de la identitat

15.12.2017 | 07:10

Del Fiat 600 a les urnes de cartró, del Cul de la Lleona a l'allioli i la boina de Josep Pla, Vols dir que som això? recrea en 25 peces literàries l'intent de definir com són els catalans (parlants) en un ric i divers mosaic d'històries.

No és fàcil respondre a la pregunta sobre què és el que som, molt menys quan es tracta d'un poble que reuneix, malgrat les distàncies geogràfiques, un sol idioma. Per això mateix la proposta del llibre ja es planteja en qualitat de pregunta: Vols dir que som això? Si bé és cert que allà on es parla català hi ha unes tradicions que l'idioma aglutina, escenifica, comparteix i transporta com a tradició a través dels segles.
Amb l'esperit d'observar-les, revalorar-les i, per què no, crear-ne algunes de noves, el llibre Vols dir que som això? reuneix una selecció de vint objectes, conceptes, maneres de ser, en l'intent de trobar un fil conductor d'identitat. En el respecte de la diversitat, i sense caure en els estereotips, a través d'una rica quantitat d'històries, al llarg de les pàgines aniran dibuixant un perfil d'allò que el català representa en l'imaginari col·lectiu.
De mons creatius diferents, amb veus diverses, cada text fa participar un autor diferent. Jordi Puntí, Andreu Martín, Jenn Díaz, Vicenç Pagès Jordà o Lluís Llort són alguns dels vint autors que participen en el llibre. Hi ha relats que parlen dels costums antics, com la festa valenciana dels moros i els cristians, la sardana o l'oncle. També hi ha referents de la història popular, com les urnes de cartó o el record del poeta mallorquí Costa i Llobera. Edificis emblemàtics, com el mercat de Sant Antoni de Barcelona. O referències gastronòmiques, musicals, literàries, socials compartides en una mirada que aglutina història i tradició.
És així com Vols dir que som això? uneix les parts d'un particular trencaclosques, que vist amb certa perspectiva tradueix el mosaic amb els milers de peces que formen la identitat d'una comunitat lingüística. Una reconstrucció que no es permet immobilitat sinó que dona la idea d'una instantània del nostre temps, i que variarà i es transformarà en una altra cosa amb l'esdevenir de les dècades. És impossible que el lector no s'identifiqui amb alguna, o totes, les peces, que no es reconegui en aquell Fiat 600 de Vicenç Pagès Jordà com a joia automobilística de tantes famílies o en les sardanes que amb habilitat descriptiva recrea Andreu Martín.
«Vaig escollir el cul de la lleona perquè a casa sempre diem que val més cul conegut que cara per conèixer», comenta Mar Bosch, autora d'una de les instantànies. «És una manera graciosa de fer tribut a diverses tradicions que crec molt gironines. És una pedra petita que a força d'afecte popular s'ha convertit en monument, mostra que els gironins sabem explotar molt bé l'encant de la nostra ciutat, amb aquest punt tant el nostre: si beses el cul d'aquest animal, t'estimo molt. - de debò? -pensa el turista, l'amic a qui vam explicar la nostra tradició. I no sap si li prenem el pèl o realment el volem entre els nostres. O les dues coses alhora. Així som els gironins: orgull de viure on vivim i de ser com som».
Marta Orriols, qui descriu per la seva part el Fossar de les Moreres, comenta que «sempre m'ha semblat un racó perfecte per emmarcar una història tant per raons estètiques com per raons històriques». «Som treballadors fins a la medul·la i un poble genial però sovint sembla que no ens ho acabem de creure», defineix la mateixa Orriols.
Per la seva banda, Adrià Pujol Cruells, que parla del senglar com «la bèstia salvatge més gran i transversal que tenim», comenta que vivim en una ganga de país «en el sentit que la mare natura quan jugava en les combinacions de paisatges i terres, als Països Catalans els va tocar la grossa».
Altres autors, a més dels esmentats, que han col·laborat en l'obra editada per l´associació d´editorials Llegir en Català, són Enric Aguilar, Joan Pons Bover, Anna Molina, Jaume Monzó, Laura Huerga, Sebastià Bennasar, Lluís Calvo, Joan-Lluís Lluís, Enric Borràs, Tina Vallès, Cesk Freixas, Tomàs Vibot Railakari, Isabel Sucunza, Víctor Sabaté, Joan Benesiu, Matthew Tree i Joni D.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook