23 de febrer de 2018
23.02.2018

«Yo, Tonya»: La perillosa pista de patinatge

Narrada a mode de fals documental, el film ens aproxima a la figura de Tonya Harding, una de les patinadores més brillants i polèmiques de les darreres dècades

23.02.2018 | 11:58
«Yo, Tonya»: La perillosa pista de patinatge

Els Jocs Olímpics d'Hivern celebrats l'any 1994 a la ciutat noruega de Lillehammer són recordats no tant pel seu major o menor èxit en l'aspecte organitzatiu sinó per la participació de les dues millors patinadores nord-americanes del moment: Tonya Harding i Nancy Kerrigan. De fet, la final de la modalitat de patinatge artístic sobre gel d'aquest certamen continua essent un dels esdeveniments esportius més vistos en la història de la televisió nord-americana, i no pas pel fet que de cop i volta la societat dels Estats Units es tornés boja pel patinatge, sinó per tota la polèmica que va envoltar els prolegòmens d'aquella competició i que va saltar a la palestra mediàtica ocupant totes les portades i informatius imaginables. Yo, Tonya ens apropa a la figura de Tonya Harding i a la seva biografia, marcada per un ascens esportiu meteòric i una caiguda igualment eixordadora: convertida l'any 1991 en la millor esportista nord-americana en la seva disciplina (va ser la segona patinadora en tota la història capaç de completar el dificultós salt anomenat triple axe), Harding va veure's involucrada posteriorment en l'agressió que va patir la seva màxima rival, Nancy Kerrigan, la qual fou assaltada per uns pinxos a la sortida d'un entrenament que pretenien trencar-li la cama. La investigació policial va concloure que tot plegat esdevenia una estratègia ordida per Harding i el seu cercle familiar per tal d'evitar que Kerrigan li pogués arrabassar alguna medalla en els Jocs Olímpics que s'estaven a punt de celebrar. La paradoxa de tot plegat és que Kerrigan va poder recuperar-se de la lesió i competir tot superant la seva agressora en la cèlebre final abans esmentada i Harding va quedar expulsada de per vida de la Federació de Patinatge.

Dirigida per Craig Gillespie (autor de la comèdia Lars y una chica de verdad), Yo, Tonya mostra en clau tragicòmica aquest relat d'ascens i caiguda de la patinadora tot posant el dit a la nafra en el to sensacionalista que va prendre tota la investigació d'aquella agressió i les dificultoses relacions que la protagonista mantenia amb el seu marit i amb una mare constantment obsessionada amb la fama i els diners. L'actriu australiana Margot Robbie es posa en la pell de Tonya i Allison Janney en la de la seva mare, interpretacions –ambdues–que els han valgut una nominació a l'Oscar com a millor actriu i actriu secundària, respectivament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema