El gènere del terror, probablement pel fet que desperta a l'espectador aquells instints més primaris que sempre volem guardar més amagats, sempre ha gaudit d'una salut de ferro dins l'art cinematogràfic. En els darrers anys, són un munt les estrenes que ens arriben a les nostre sales a causa d'aquesta bona acollida que manté el gènere, i fins i tot s'han creat productores especialitzades com Blumhouse que s'han fet d'or realitzant films de baix pressupost que han aconseguit escandalosos èxits de taquilla. Dins d'aquest gènere, i deixant de banda la seva vessant més comercial, també hi ha lloc per relats més arriscats, on el terror i el suspens solen esdevenir els mitjans i no la finalitat per a composar una narració temàticament molt més àmplia i ambiciosa: films com Déjame salir (guardonada amb l'Oscar al millor guió i considerada per la crítica com una de les millors pel·lícules de l'any passat), La invitación (millor pel·lícula a Sitges l'any 2015) o la pràctica totalitat de la filmografia de M. Night Shyamalan en serien alguns exemples.

Partint, precisament, d'una premissa similar a la que Shyamalan utilitzava a Señales (2002), Un lugar tranquilo sembla voler formar part d'aquest selecte grup d'excepcions. I ho fa, com apuntàvem, a través d'un punt de partida en el qual se'ns explica com una invasió extraterrestre ha acabat amb la pràctica totalitat de la població humana i com els pocs supervivents que n'han quedat resten gairebé reclosos als seus refugis a l'espera de temps millors. En aquest cas (i a difèrencia de Señales) la família protagonista del relat no tan sols haurà de sobreviure com bonament pugui, sinó que haurà de mantenir un silenci constant per a no ser detectats, ja que el soroll és l'únic element de què disposen els invasors per a capturar les seves preses. D'aquesta manera, el llenguatge de signes serà la única eina amb la que la família es podrà comunicar, i anar descalços i el silenci absolut les seves armes per a poder sobreviure.

L'actor John Krasinski (el qual hem pogut veure en films com Un lugar donde quedarse o la recent Detroit) pren les regnes d'aquest relat tot assumint les funcions de productor, director, guionista (juntament amb Bryan Woods i Scott Beck) i protagonista principal, tot compartint actuació amb l'actriu Emily Blunt, la seva parella en la vida real, i els joves Noah Jupe ( Wonder) Millicent Simmonds ( El museo de las maravillas) i el petit Cade Woodward, el qual debuta en el món de la interpretació amb aquest film.