Dan Marshall passa les hores amb la seva nòvia entre daiquiris i llargs banys a la piscina quan rep una terrible notícia. Els seus pares tenen comptats els dies. Això de la seva mare no és una novetat, pateix un limfoma amb el qual lluita des dels anys vuitanta. La novetat és que el seu pare, el pilar de la família, qui s'ha fet càrrec de la criança d'ell i els seus quatre germans mentre la seva mare se sotmetia durant anys a la quimioteràpia, l'emprenedor d'èxit que corre maratons, pateix ELA.

El contrast, tant per a ell com per a la resta de la seva família, és brutal. La sort, que sempre va semblar somriure'ls als Marshall, ara els és esquiva. Tant ell com els seus germans han tingut una vida relaxada, han pogut optar per la universitat que volien, i la resta de l'existència semblava caminar sense entrebancs sobre el mateix carril. Un treball acomodat a Los Angeles, una vida folgada on ja es podia veure jubilat sense massa preocupacions. L'avís de l'arribada de la mort a la família fa que, en aparença, tot s'ensorri . L'escriptor aviat entendrà que bona part de la vida l'haurà de preparar per al final. Dan Marshall farà ús d'un humor desenfadat i àcid, ple de renecs, per enfrontar la crisi existencial.

Arde tu casa es converteix així en un llibre únic, que ensenya a viure i a enfrontar les contrarietats de la vida, ja que fins i tot quan aquesta sembla somriure'ns, mai estem fora de perill que, d'un dia per l'altre, coneguem la part més fosca de la tragèdia humana. La següent reunió familiar serà per Nadal. La seva mare, que ja ha lluitat contra la mort i la desesperança, els adverteix que s'aproximen temps molt durs.

L'humor fins i tot pot semblar aspre i dur i el seu ús dependrà del fort que necessitin ser. «Al pare només li quedaven uns quants dies de vida. I jo m'encarregava de recordar-li cada matí, així que entrava a la seva habitació i deia: cinquanta-cinc dies i estàs mort, papa. El meu pare aixecava les celles i forçava un somriure, que era la seva forma de dir: molt graciós, fill de puta». Però és aquell humor el que revesteix i fa possible i suportable la condició del seu pare, qui aviat comença a patir la malaltia i que, assetjat per l'ELA, en poques setmanes no es podrà moure de la cadira de rodes i necessitarà un respirador artificial. Enfrontar la mort amb humor és enfrontar-la, també, amb valentia.

La vida de Marshal fa llavors un gir de 180 graus. D'estar en aquella piscina amb la seva nòvia, passa a estar cuidant els seus pares, canviant-los els bolquers. Un dels passatges potser més commovedors és el final del pare, quan aquest decideix que ja és hora d'apagar el respirador que el manté amb vida, i cada un dels seus fills s'acomiada d'ell.

L'ELA, esclerosi lateral amiotròfica, és una malaltia neurodegenerativa progressiva que afecta les neurones del cervell i la medul·la espinal, que deixen de funcionar i, per tant, d'enviar missatges als músculs, cosa que ocasiona debilitament muscular i incapacitat de moviment en diverses articulacions. Les seves causes, encara avui, són desconegudes. L'obra serveix per conscienciar d'una malaltia que és considerada rara, encara que a Espanya cada dia se'n detecten 3 nous casos, més de 900 a l'any.

Dan Marshall va néixer el 1982 i va créixer a Salt Lake City. Després de l'etapa en què va cuidar els seus pares, Marshall va tornar a Los Angeles, on va estudiar escriptura de guions i va trobar el seu lloc a Hollywood escrivint comèdia. Un dels guions que li van encarregar va ser el del seu propi llibre, l'adaptació del qual dirigirà Jonathan Levine i protagonitzarà Miles Teller.