Francisco Boix, fotògraf de vocació i professió, va lluitar amb els republicans durant la guerra civil espanyola, i com molts altres catalans i espanyols va acabar al camp de concentració nazi de Mauthausen. Allà era obligat a treballar en un laboratori fotogràfic per als oficials que dirigien el camp de concentració. Boix va aprofitar l'avinentesa per documentar les atrocitats que cometien els nazis. Ajudat per un grup de presoners que havia muntat una organització clandestina dins de Mauthausen, Boix va iniciar un pla per poder treure d'allà els negatius que demostraven la barbàrie nazi al món. La seva proesa el va portar no només a ser un documentalista de l'horror que va viure a la seva pròpia pell, sinó a ser també l'únic espanyol a declarar en el judici de Nuremberg, que va culminar amb la condemna de diferents alts càrrecs nazis. Tot això i molt més és el que explica El fotógrafo de Mauthausen, una necessària mirada a la vida i obra de Boix i també una interessant reflexió sobre el paper fonamental de la imatge en la percepció col·lectiva dels camps de concentració.
Dirigida per Mar Targarona, una directora que ja porta uns quants anys demostrant la seva solvència narrativa en cinema i televisió (no fa tant vèiem d'ella Secuestro, amb una gran Blanca Portillo), El fotógrafo de Mauthausen se centra tant en explicar el dia a dia en el camp de concentració com en incidir en la lluita d'una sèrie de personatges que no estan disposats a permetre que els horrors que veuen i viuen no siguin compartits per la resta del món. A més, tot i que s'ha tractat la vida als camps de concentració en d'altres pel·lícules, no són gaire habituals les cròniques sobre el paper de catalans i espanyols, i encara menys des de la perspectiva de persones que, com Boix, van servir-se del seu talent per lliurar un altre tipus de guerra. El film compta amb un esplèndid repartiment encapçalat per Mario Casas (podria semblar que no era l'elecció més adequada, però la veritat és que hi ofereix una de les millors interpretacions de la seva carrera), Macarena Gómez, Alain Hernández, Frank Feys i Rubén Yuste.
