Geometrías de la memoria repassa, en una dilatada entrevista a càrrec de George Tyras, la vida del famós escriptor barceloní Manuel Vázquez Montalbán, des dels seus orígens fins a la totalitat de la seva obra i la seva personalitat inabastable, remarcant la importància del seu llegat literari.

«Els escriptors solen ser molt poc interessants com a persones», és una de les primeres frases de Geometrías de la memoria, de Georges Tyras, llibre publicat per Alrevés que recopila les converses de l'autor amb Manuel Vázquez Moltalbán. Frase d'evasió amb la qual el creador de Carvalho intenta emmarcar la seva pròpia personalitat polifacètica, que va abastar el periodisme, la novel·la, la poesia, l'assaig, la crítica com l'humor i la gastronomia, i que era culer a mort.

Les converses van començar al seu domicili barceloní el desembre de 1996, van tenir el seu punt àlgid al Ritz de Madrid, on van celebrar els vint anys de Pepe Carvalho, el seu mític personatge, i es van prolongar durant el 97. «Manolo tenia la virtut sorprenent, per la qualitat de les seves observacions, de convertir la curiositat més insignificant en una proposta clarivident i encertada», diu Tyras de Montalbán.

Per això es tracta d'una geometria particular, impossible, on les mesures, i les relacions entre aquestes, es conjuguen entrellaçades amb la literatura, aquest material impossible de mesurar, amorf, abismal, que tenia Montalbán a la seva ploma. Montalbán defineix que el que ha de parlar dels escriptors és la seva obra. I l'obra de Montalbán no es deixa mesurar, és reticent a classificacions.

Biografia en forma d'entrevista, en tot el que escriu Montalbán hi ha pistes de la seva pròpia vida, segons el mateix escriptor confessa. És quan comença el repàs pel passat. De pares immigrants, diu sentir-se sempre amb arrels diverses, encara que ell hagués nascut a Barcelona i es criés al Raval, barri que més tard seria escenari de moltes de les seves novel·les. Aquest barri que «li sobrava» a la burgesia. I és una infància i una adolescència dura, on no es podia parlar de política atès que la seva simple menció estava condemnada amb penes de presó.

El present llibre va conèixer una primera edició, l'octubre de 2003, massa tard perquè Manuel Vázquez Montalbán el pogués llegir, l'escriptor moriria el 18 d'aquell mateix mes a Bangkok, Tailàndia. La publicació feia anys que estava esgotada i, deixant de banda que aquestes converses són una font insuperable de la seva obra, la seva reedició, assenyala l'editorial, s'ha de considerar una forma d'homenatge.

Extremadament hàbil es mostra Georges Tyras per trobar aquests punts geomètrics des d'on observar l'obra de Montalbán; malgrat tractar-se d'un personatge polifacètic, sap trobar aquests factors comuns que doten d'homogeneïtat l'obra del gran escriptor barceloní.

Manuel Vázquez Montalbán pertany al grup d'intel·lectuals indispensables sense la lectura dels quals és realment impossible entendre la segona meitat del segle XX. Autor multidisciplinari, guanyador del Premi Nacional de Narrativa, del Premi de la Crítica, del Premi Nacional de les Lletres i del Premi Planeta, en tota la seva obra hi ha un vincle comú: la recuperació de la memòria a través de la crònica social. La seva mort primerenca va deixar un buit immens entre els seus lectors, que solen preguntar-se «què diria Manolo» davant qüestions d'índole política, econòmica, cultural i social.

Georges Tyras (Grenoble, 1950) és catedràtic de Literatura espanyola contemporània a la Universitat Stendhal, Grenoble (França). Ha realitzat l'edició de Cuentos negros y cuentos blancos (Galàxia Gutenberg, 2011), dos volums de relats de Manuel Vázquez Montalbán, a més del present Geometrías de la memoria, considerat una obra referencial. Entre els seus treballs més recents destaca Memoria y resistencia. El maquis literario de Alfons Cervera (Montesinos, 2007).