Viatjar és l'experiència més enriquidora que existeix, ja que ens dona l'oportunitat de conèixer altres cultures, idiomes, persones i paisatges sorprenents. Cal, però, fer viatges que vagin un pas més enllà i et marquin per a tota la vida gràcies a la seva herència espiritual o a la sensació de fusió amb la natura. Aquests són només alguns d'ells.
Benarés (Índia)
Segons l'hinduisme, tot aquell que mori en aquesta ciutat sagrada serà alliberat de l'etern cicle de les reencarnacions, aconseguint l'anhelat nirvana. Aquesta creença, sumada a la de l'alliberament dels pecats al riu Ganges, fa que Benarés s'ompli cada any de milers de pelegrins disposats a acomiadar-se de les seves vides, omplint l'ambient d'una pau i serenitat que converteixen aquesta ciutat en un lloc fascinant.
El Tibet (Xina)
Malgrat que l'exèrcit xinès va destruir un gran nombre de monestirs durant la Revolució Cultural, avui dia al Tibet es mantenen intactes palaus, temples i grans estàtues budistes que fan d'aquest viatge un dels més espirituals que es puguin fer. Els seus paisatges, la seva cultura, la seva història i, especialment, la seva gent, converteixen el Tibet en un dels llocs que s'haurien de visitar un cop a la vida.
Bagán (Myanmar)
La ciutat de les quatre mil pagodes és una de les autèntiques meravelles que componen Myamnar, un país majestuós que ha sabut mantenir intacta la seva puresa. Aquest imponent conjunt arquitectònic s'estén a la vora del riu Ayeyarwadi sobre una superfície de 104 quilòmetres quadrats. El mateix mercader i viatjer Marco Polo ja va descriure Bagán com «un dels espectacles més bonics del món».
Trolltunga (Noruega)
La «Llengua del troll» o Trolltunga és un impressionant mirador de pedra suspès a 700 metres d'altura sobre el llac Ringedalsvatnet. Aquest imponent lloc només és accesible des del mes de juny fins a mitjans de setembre, i per arribar-hi cal superar una ruta d'uns 22 quilòmetres a través de les muntanyes noruegues. Però el premi de fusionar-se amb la natura i contemplar els espectaculars fiords amb les seves verdes valls i els seus llacs cristal·lins val molt la pena.
El Camino de Santiago
Encara que no sigui una destinació en si mateixa, si tants estrangers asseguren que és una experiència inoblidable, per què no fer-los cas? Potser al tenir-lo entre les nostres fronteres no ho valorem com cal, però fer el Camino de Santiago i demostrar-se a un mateix del que som capaços de fer és una cosa que cal fer almenys una vegada a la vida.
Algunes de les seves rutes han estat fins i tot declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
