Guardonat amb el Premi Casa de las Américas 2018, Editorial Comba publica Las cuatro patas del amor , de Jimena Néspolo. Dotze relats que s'endinsen, amb originalitat i geni narratiu, en una exquisida i profunda reflexió sobre l'experiència de l'amor.

Cada un dels dotze relats que integren Las cuatro patas del amor, de Jimena Néspolo (Buenos Aires, 1973), formen un conjunt que, com un calidoscopi, canvia de forma segons avança la seva lectura. En la seva exquisida fusió, en què allò latent cobra una força inusitada, Néspolo es desmarca de les línies clàssiques argumentals, capbussant-se en un món amb rivets fantàstics i personatges únics que repassen una tradició literària per donar-li una nova brillantor i sentit.

El seu factor comú és que són contes que intenten reunir una reflexió sobre l'experiència de l'amor, sobre com la viuen o la pateixen els seus personatges. «En aquesta etapa del capitalisme emocional que estem vivint, l'amor es presenta com una paraula gastada, que convida més que res al consum de relacions, cossos i mercaderies: com una app en què amb prou feines som usuaris», comenta Jimena Néspolo. «Entenc que Las cuatro patas del amor sacseja des de l'anacronisme d'aquesta perspectiva d'època i proposa una altra cosa: una refundació de la fantasia i de l'amor».

Néspolo, que es defineix com «una escriptora que llegeix, i no com una escriptora que mira la televisió», comenta sobre el prejudici del boom de les sèries televisives i la urgència de certs mestres per produir textos poc arriscats: «han enfangat la pista» -com es diu a Argentina per referir-se a deixar un terreny que patina- corrent l'eix de discussió sobre el literari, que és també una reflexió sobre la vida en i des del llenguatge. «Qui cregui que la literatura pot ser fàcilment resumible o prediqui a favor del vassallatge del món literari enfront del llenguatge audiovisual es deixa tallar les cames», diu l'escriptora seguint la metàfora futbolera. No és el cas de Néspolo, com tampoc ho és el del seu editor, Juan Bautista Durán, que dirigeix Comba amb aquesta ambició.

Definida com una de les escriptores de la nova literatura argentina, ella mateixa assegura que aquesta consideració no deixa de sorprendre. «Si és nova o no la literatura argentina, a partir de l'ingrés al camp cultural de la generació dels nascuts als anys 70, no és una cosa que puguem avaluar nosaltres ara», assegura. «Ho diran les generacions futures o no ho diran. És curiós observar com els dos fenòmens, la Nova Narrativa Argentina (NNA), dels anys 70, i els Nocillas, del nostre temps, han sorgit davant la imminent necessitat de recalcular posicions davant aquesta allau de testosterona juvenil argentina», afegeix.

Poeta, narradora i crítica literària, Jimena Néspolo és doctorada en Literatura per la Universitat de Buenos Aires i investigadora del Conicet. Ha publicat els poemaris Incertezas (1999), Papeles cautivos (2002) i La señora Sh. (2009), el llibre-àlbum Niñas (2010) i les novel·les El pozo y las ruinas (2011), Episodios de cacería (2015) i Círculo polar (2017), pertanyents aquestes dues al projecte Pentalogía de Artemisa. El seu assaig Exercicis de pudor. Sujeto y escritura en la narrativa de Antonio di Benedetto (2004) va ser guardonat a Argentina amb els premis del Fondo Nacional de las Artes y a la Excelencia Cultural en Letras. Des de 1999 dirigeix la revista Boca de Sapo. Arte, literatura y pensamiento.