Ja fa temps que Jennifer López alterna la seva carrera musical amb vehicles cinematogràfics a mida, i la veritat és que la fórmula li funciona: les seves pel·lícules mai rebenten taquilles, però acaben recaptant xifres molt decents i té un públic fidel que li compra, sobretot, les seves constants incursions a la comèdia romàntica. Seria una mica injust etiquetar Jefa por accidente (Déu n'hi do quin títol més horrible li han posat aquí, que a més no té res a veure amb l'original: Second act) de comèdia romàntica a l'ús. És veritat que té una història d'amor i gags (molt) previsibles amb els típics embolics sentimentals, però sobretot el que vol ser és una visió àcida de la falta d'oportunitats d'una societat que a vegades fa més cas del títol acadèmic d'una persona que no del seu valor real. No acaba de ser un film de denúncia perquè es perd en un mar de vaguetats, però almenys hi ha un mínim intent de relat a contracorrent.

Dirigida per Peter Segal, l'home darrere 50 primeras citas, Ejecutivo agresivo i Superagente 86, Jefa por accidente té com a protagonista Maya, una dona que porta mitja vida treballant en botigues de roba malgrat tenir una ment brillant i la vocació de treballar com a executiva. La falta d'una llicenciatura universitària l'aboca a no poder concretar-ho en una carrera professional. Fins que un dia, després de suplantar la identitat d'una altra persona, troba una feina com a CEO d'una gran corporació de Nova York i podrà demostrar que la falta d'estudis no implica menys capacitat per menjar-se el món. Al costat de Jennifer López, sempre efectiva en personatges d'aquest estil, destaquen secundaris tan solvents com Vanessa Hudgens, Milo Ventimiglia, Leah Remini, Freddie Stroma i el gran Treat Williams.

Consulta la cartellera