15 de febrer de 2019
15.02.2019
Diari de Girona
Cinema. Estrenes

Els protagonistes de «Perdiendo el norte» aterren a Hong Kong amb l'estrena de «Perdiendo el este»

L'aspirant libanesa a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, «Cafarnaúm», arriba al cinema

15.02.2019 | 13:18
Els protagonistes de «Perdiendo el norte» aterren a Hong Kong amb l'estrena de «Perdiendo el este»
Els protagonistes de «Perdiendo el norte» aterren a Hong Kong amb l'estrena de «Perdiendo el este»

Perdiendo el este

Després del seu pas accidentat per Berlín els protagonistes de 'Perdiendo el norte' (2015), Rafa (Miki Esparbé), Braulio (Julián López) i Hakan (Younes Bachir), aterren ara Hong Kong buscant noves oportunitats. 'Perdiendo el este', seqüela d'aquella comèdia de Nacho G. Velilla i que ha dirigit el director debutant Paco Caballero, s'estrena als cinemes aquest divendres. Carmen Machi i Malena Alterio repeteixen en un elenc d'actors als quals se sumen Leo Harlem, Silvia Alonso, Edu Soto i Fele Martínez. D'altra banda, arriba als cinemes 'Cafarnaúm', el film libanès aspirant a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i guanyadora del Premi del jurat de Cannes 2018. La cinta explica la història d'en Zain, un nen de 12 que viu en la misèria a Beirut amb la seva família. Enviat a presó després de cometre un crim en defensa d'una de les seves germanes, Zain denuncia els seus pares per haver-lo dut al món.

Alita, ángel de combate

Superproducció concebuda per James Cameron (prodcutor) a partir de la novel·la gràfica cyberpunk de Yukito Kishiro, i dirigida pe Robert Rodríguez. La pel·lícula porta a la gran pantalla una història que té les seves arrels en el conte de Pinotxo. A Tiphares, una ciutat flotant del futur on hi viu poca gent, Daisuke Ido descobreix el cos d'una jove ciborg i decideix reanimar-la usant parts de cossos que ell mateix ha recol·lectat. L'anomena Alita, i l'educa com si fos el seu pare. Però ella té els seu propis somnis i aviat voldrà descobrir allò que el món li pot oferir i quin és el seu lloc aquí.

Feliz día de tu muerte 2

Segona part de del thriller homònim de la productora Blumhouse, dirigida per Christopher Landon. Jessica Rothe torna a encapçalar el repartiment de la pel·lícula, una seqüela novament farcida de girs de guió i tocs d'humor. En aquesta ocasió, l'heroïna del film (Tree) descobreix que morir (i renéixer) és molt més fàcil que afrontar els perills que l'esperen.

El candidato

Hugh Jackman es posa en la pell del carismàtic polític Gary Hart, i explica l'ascens i la caiguda del senador nord americà, que va ser considerat el candidat favorit a la nominació presidencial demòcrata el 1988. No obstant això, la seva campanya va ser boicotejada pel descobriment de la seva relació extra matrimonial amb Donna Rice (en el que passa per ser la primera vegada en què el periodisme polític es va mesclar amb la crònica groga). Tot plegat va forçar la retirada de Hart de la camanya i de la carrera presidencial que acabaria coronant George Bush (pare) com a president dels Estats Units.

La escuela de la vida

En Paul, un nen orfe a París per fi deixa l'orfanat quan l'acull Célestine i el seu marit, Borel, un estricte guarda de caça en una finca rural a Sologne. La pel·lícula acompanya el nen en la seva descoberta del món natural, salvatge, així com l'amistat que trava amb Totoche, un caçador furtiu interpretat pel popular actor francès François Cluze. Perseguit per Borel i la seva croada contra els furtius, Totoche i Paul es fan amics, i el nen aprendrà a sobreviure a la naturalesa, i també un secret que ningú li havia explicat abans.

Bomb City

Basada en la història real de Brian Deneke, 'Bomb City' és un drama criminal que qüestiona la moralitat de la justícia nord-americana. La pel·lícula recrea la història texana d'enfrontaments entre un col·lectiu punk (en què participava Deneke) que organitzava concerts en un indret ruïnós anomenat 'Bomb city', i la reacció conservadora d'un grup d'esportistes coneguts com 'white-hatters'. Les seves baralles van culminar amb un dels crims d'odi més polèmics de la història recent dels Estats Units, l'any 1997.

Cambio de reinas

L'any 1721 Lluís XV, futur rei de França, tenia 11 anys. Felip d'Orleans, regent, trama un intercanvi de princeses amb España que ajudarà a consolidar la pau després d'anys de guerra que han debilitat tots dos països. El seu pla consisteix a casar la seva filla de 12 anys amb l'hereu del tron espanyol, i al seu torn, el futur rei Lluís XV amb Mariana Victòria, de 4 anys i infanta d'Espanya. Així és com una nena i una adolescent es veuen atrapades en una xarxa d'aliances, traïcions i jocs de poder.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook