El concepte de minisèrie té el valor d'explicar històries molt interessants sense haver d'estar subjecte a les dilatacions pròpies de les sèries que aspiren a tenir diverses temporades. És el cas de I am the night , un notable thriller de sis episodis que aconsegueix ser un sòlid homenatge a l'herència del «noir» clàssic, i que no està tenint el ressò que es mereix.
Basada en fets reals, la història s'ambienta als anys 60 i se centra en Fauna Hode, una adolescent de Reno que en el seu dia va ser donada en adopció i inicia una exhaustiva investigació per saber més coses dels seus orígens. El que no s'esperava és que les pistes la conduïssin a ni més ni menys que George Hodel, un ginecòleg molt famós durant l'era daurada de Hollywood que es va veure involucrat en un dels casos més tèrbols de la dècada dels 40: l'assassinat de l'actriu Elizabeth Short, més coneguda com a Dàlia Negra. Amb l'ajuda de Jay Singletary, un reporter obsessionat amb el cas, Fauna descobreix una conspiració que, lluny de cenyir-se al passat, continua marcant el destí de nombroses aspirants a viure a la societat de l'espectacle.
Creada per Sam Sheridan, l'home que va fer possible projectes tan suggestius com Warrior, I am the night destaca per la seva acurada recreació dels codis del thriller clàssic, però al mateix temps sap ser prou innovadora com per ser fidel a l'evolució del gènere. T'atrapa per les seves atmosferes, per la mateixa història (el cas de la Dàlia Negra sempre ha estat una inspiració directa o indirecta absolutament hipnòtica, sobretot pel que té d'il·lustrativa de la cara fosca de Hollywood) i pels seus matisats personatges, molt ben interpretats per un repartiment format per Chris Pine (també productor executiu de la minisèrie), India Eisley, Jefferson Mays, Dylan Smith, Connie Nielsen, Shoniqua Shandai, Jay Paulson, Alexander Kanellakos, Theo Marshall i Leland Orser. Els dos primers episodis estan dirigits per l'autora de Wonder Woman, Patty Jenkins.
