La localitat medieval de Bunyol es troba en la faldilla d'un pujol, amb una formació irregular deguda al fet que es va anar construint envoltant el citat castell. Continua tenint un marcat caràcter medieval de carrers típicament estrets que permeten l'accés al castell. Les cases són d'un o dos nivells d'altura i les seves parets estan emblanquinades. El laberint de carrers que caracteritza el nucli vell, juntament amb el castell, formen el nucli més antic.
L'origen de Bunyol es troba al seu castell, edificat en època àrab i reformat per cristians després de la conquesta. Es troba envoltat pel barranc dels Muts, amb el riu Bunyol a un costat i la població a l'altre. La fortalesa està situada a la part alta de l'antiga vila i es divideix en dues parts, una al nord i una altra al sud, per un gran i profund fossat que originalment tenia ponts llevadissos. La part nord és la més antiga, en la qual destaca una torre emmerletada que fa de defensa de l'entrada. Passada la torre hi ha un nucli d'habitatges envoltats per dos carrers que porten a la zona sud de la fortalesa. Allí ens rep també una torre emmerletada i un pont, abans llevadís. A l'interior de les seves muralles trobem petits habitatges, enganxats a l'interior dels murs, i una ermita.
El castell de Bunyol va ser ocupat per Jaume I durant la conquesta i cedit a Rodrigo Linaza en 1238. El mateix rei Jaume I es va allotjar allí en diverses ocasions, coincidint amb les trobades amb Alfons X.
En la Guerra de la Independència va albergar una guarnició francesa que va saquejar i va destruir la població. El 1835 va passar a pertànyer al poble, la indiferència del qual davant la fortalesa va fer que acabés en ruïnes. Va ser casa per a captaires, fins i tot presó, i les famílies pobres van construir allí els seus habitatges, alguns dels quals encara estan conservats. El 1911 es va esfondrar part de la muralla, la qual cosa va suposar la destrucció de divuit cases. En els últims anys el castell de Bunyol ha experimentat certes actuacions coordinades per l'Ajuntament dirigides a la conservació, rehabilitació i valorització. Per exemple, destaca la intervenció arqueològica dirigida per la Universitat de València, o les trobades d'artistes i artesans que exposen les seves obres.
La suïssa valenciana
Constantí Llombart va escriure una de les obres sobre Bunyol més conegudes, La Suïssa valenciana. Guia de Bunyol i els seus voltants. Publicada el 1884 amb motiu de la inauguració del ferrocarril que uniria València amb la comarca de Requena-Utiel. Escrita amb caràcter de guia turística i dirigida als visitants que, segons l'escriptor valencià, l'arribada del ferrocarril portaria amb ell.
Han estat i són diversos els atractius que té la ciutat de Bunyol, a més del seu castell i el nucli antic. El palau comtal del segle XVII, de dues plantes, atractius balcons i reixes, residència dels comtes de Bunyol com a alternativa al castell. L'església de Sant Lluís Beltrán, del segle XVIII i estil neogòtic. L'església de Sant Pere, també del segle XVIII però d'estil neoclàssic. El cementiri maçó, curiositat que data de 1886 i compta amb més de 400 tombes en les quals s'aprecia simbologia maçònica.
Però sens dubte un dels majors atractius de Bunyol són els seus voltants, ideals per als afeccionats al turisme natural i rural. L'ànima de Bunyol es troba en la naturalesa, en les seves innombrables fonts, llacs, corrents i cascades, així com en les seves hortes i muntanyes. Entre els paratges per visitar destaca la cova dels Coloms, en el terme municipal de Iàtova, de paisatge escarpat, amb pozas d'aigua i cascades en períodes de pluja. En el camí que porta a la cova es veuen algunes cases de camp abandonades i camins envoltats de vegetació frondosa. L'altra cova de visita obligada, ja al terme de Bunyol, és la cova del Turche, una gran cascada que el riu forma quan baixa crescut i que es precipita en un llac des d'una altura de més de 45 metres. Fins i tot en èpoques en les quals no hi ha cascada es tracta d'un lloc que val la pena visitar.
Els afeccionats al senderisme no se sentiran decebuts amb rutes com la del Barranc del Carcalín o la Ruta de l'Aigua. El riu Bunyol i el seu entorn paisatgístic constitueixen excel·lents atractius. Bunyol té gran tradició musical i és seu de dues bandes la formació de les quals es remunta a finalitats del segle XIX: L'Artística i L'Harmònica.
La festivitat més coneguda és la Tomatina. Famosa a escala internacional, se celebra l'últim dimecres d'agost i consisteix en el llançament de tomàquets madurs entre la multitud d'assistents. Encara que el seu origen no està del tot clar, la versió més estesa és la que explica que el 1945 uns joves van llançar tomates a les autoritats per no deixar-los participar en una desfilada de gegants i capgrossos. El succés es va repetir fins el 1950, quan les autoritats franquistes van intentar impedir-ho, provocant així que tota la població s'unís al llançament de tomates.
