L'últim disc de Green Valley, Bajo la piel, «pot semblar pop per les tornades, però segueix sent pur reggae», segons el seu cantant, Ander Valverde, que ja fa 15 anys que cultiva els ritmes jamaicans i no pensa deixar-los, «i menys ara que el reggae és a la cresta de l'onada a Espanya». Nou anys de Rototom a Benicàssim (Castelló), el festival més important del seu gènere a Europa, «ens han permès veure de prop els millors i això ha fet forta l'escena de reggae nacional», assenyala en una entrevista amb Efe el músic vitorià establert a Barcelona.

«Encara que a Espanya sempre hi ha hagut reggae», matisa, i recorda Potato, banda gestada a la seva Vitòria natal als vuitanta i referent de Green Valley, la banda que Ander Valverde i els seus van crear el 2001. Des d'aleshores han editat sis discos, l'últim Bajo la piel que van presentar el passat dimecres a a la Sala Apolo de Barcelona i amb el qual després recorreran tota la geografia espanyola i part de la llatinoamericana, com és habitual en ells, que viuen en una gira contínua.

Encara que l'any passat van fer la seva primera parada llarga, sis mesos, per rematar el nou disc i perquè Ander gaudís de la seva recent paternitat. «Ser pare ha estat molt inspirador», assegura Valverde, que ha titulat el disc Bajo la piel perquè els temes li han sortit «des de dins» i el nou àlbum és «potser el més personal» que ha fet mai, ja que abans se centrava bàsicament en les lletres i en aquesta ocasió també ha compost moltes de les músiques.

El seu fill li ha transmès «bon rotllo» i el disc ha sortit «lluminós; fins i tot alguns diuen que massa, tenint en compte aquest mar de fons», però Ander creu que «en els temps que corren és bo encarar les coses des del costat positiu». «Si vols enfonsar-te, sempre pots escoltar death metal, jo prefereixo lluitar des de la mirada constructiva», afegeix.

A més, el músic no abandona la seva faceta més compromesa i el primer tema del disc, titulat Dónde irán, és un cant a les persones que travessen el Mediterrani buscant una oportunitat i va acompanyat d'un fantàstic videoclip gravat a Barcelona, Sevilla i al Senegal, i d'un documental protagonitzat per dos immigrants que «aborda el tema des del costat de la superació personal». Una història amb la qual Ander Valverde vol «mostrar als xavals que no tots els immigrants venen a robar i que entre ells hi ha gent molt potent».

També la cançó El criminal té missatge social perquè parla amb humanitat de les persones que viuen al carrer i ha servit a Green Valley per posar-se en contacte amb l'associació Bokata i organitzar dos dies de concerts on s'han recollit entrepans amb missatges d'ànim, esperança i afecte per a persones sense sostre.

En aquesta mateixa línia compromesa es troba El mundo llora, un tema sobre la pobresa, la desigualtat i com de poc val la vida en alguns llocs, que han gravat al costat dels peruans de Laguna Pai.

A l'apartat de col·laboracions, en aquest nou treball d'estudi de la banda també destaca Macaco, que ha compost al costat d'Ander Caminando, la setena pista del disc; i la veterana banda de hip hop SFDK, present en Nunca pararé, el segon senzill. Col·laboracions totes elles «compostes i gravades cara a cara, amb el mínim de comunicació per internet, perquè es perden moltes coses per no veure la cara a l'altre», afirma.

Ander Valverde és un humanista que intenta «fer coses guapes des de la música» i se sent feliç quan la gent li diu que la seva música els ha ajudat a veure el món d'una altra manera. «La música et pot enfonsar, però també et pot aixecar. Jo prefereixo usar-la per aixecar-me, perquè la seva força està demostradíssima i el reggae mai no morirà», conclou.